Diletant i dissonant

En les eleccions presidencials dels Estats Units del 1828, el candidat demòcrata fou Andrew Jackson. Les va guanyar, però durant tota la campanya va haver de sentir com li deien repetidament jackass, ase. En comptes de tornar-s’hi indignat, va decidir incorporar l’ase als seus símbols electorals. Alguns autors hi veuen el precedent que va inspirar el ninotaire Thomas Nast el 1870 quan va començar a dibuixar unes tires còmiques al Harper’s Weekly en què els demòcrates eren representats per un ase i els republicans per un elefant. Vet aquí, doncs, un exemple de com pot capgirar-se un atac malèvol amb humor i convertir-lo en un mitjà de propaganda positiva.

No és l’únic exemple. Posem-ne un altre, fora de la política.

A mitjans del segle XVIII, un grup de dames britàniques va decidir que ja n’hi havia prou de passar les tardes amb activitats insubstancials i van crear les primeres tertúlies. Hi invitaven un personatge il·lustre i discutien amb ell sobre un tema. Aquestes pretensions intel·lectuals no foren ben vistes per tothom. Els detractors van aprofitar la presència reiterada de Benjamin Stillingfleet, un botànic que solia vestir amb els calçons blaus propis de la gent poc adinerada, per a qualificar malintencionadament el grup com la Blue Stocking Society. La reacció de les dones fou adoptar justament aquest nom com la seva marca. A partir d’aleshores, s’autodenominaren així.

Novament, un epítet amb pretensió ofensiva fou reconvertit pel seu destinatari en un element simpàtic, que no tan sols va desactivar la burla maliciosa sinó que va esdevenir útil al burlat.

Com ens convindria avui que aquesta habilitat estigués ben estesa! En canvi, contemplem com les ganes d’ofendre es complementen amb les ànsies de sentir-se ofès i, així, s’alimenten uns cercles viciosos que van minant les institucions, les organitzacions, les relacions socials…

Seria molt més intel·ligent fer el mateix que Jackson o les senyores angleses: desdramatitzar la tensió i, amb la nostra actitud, serena i segura al mateix temps, mirar de transformar les insídies en gestos innocus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!