Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Comencen a proliferar les notícies indicant que el canvi climàtic no és un fenomen tan estrany en la història de la Terra. En realitat, no és cap notícia en el sentit que sigui una novetat. La ciència ho sap des de fa decennis, però ara comença a divulgar-se a través de la premsa. El creixent interès social per l’escalfament del planeta afavoreix que es destaqui qualsevol informació que sorprengui els periodistes.
No sóc contrari, en absolut, a potenciar la cultura científica de la nostra societat. Tanmateix, no sé si aquest és ben bé el cas. Sembla com si aquest front d’atac informatiu servís per a relativitzar la gravetat del canvi climàtic, per a donar-li una pauta de normalitat que hagués d’atenuar o dissipar qualsevol sentit d’urgència. Sembla com si ens insinuessin: no n’hi ha per tant, ja ha passat altres vegades…
I és cert. Ha passat altres vegades. Moltes altres. Justament, l’estudi de la història climàtica del planeta ens permet constatar dues notòries diferències amb el fenomen actual i ens ajuda a extreure almenys dues lliçons pràctiques.
Comencem per les diferències:
1. És la primera vegada que la causa del canvi és l’activitat humana. No es tracta, doncs, d’una fatalitat que ens cau al damunt sense poder-hi fer res. És la conseqüència dels nostres actes.
2. L’últim canvi climàtic d’una certa magnitud foren les glaciacions. En aquella època, la humanitat no era altra cosa que una colla de tribus nòmades que migraven per un planeta ignot. La civilització humana s’ha desenvolupat dins d’unes condicions climàtiques essencialment idèntiques a les actuals.
La nostra espècie, doncs, ha progressat i ha arribat al seu actual grau de sofistificació en unes condicions que, ara, la mateixa espècie altera com a conseqüència directa de la seva prosperitat.
Quant a les lliçons:
1. Els canvis observats poden ser molt dràstics. Amb variacions del nivell de mar mesurables en metres, que fan emergir o submergir grans extensions de terres, o amb la conversió d’autèntics vergers en deserts. Els canvis climàtics no són lleugers retocs de la meteorologia habitual sinó alteracions radicals.
2. Els canvis poden ser molt ràpids. Comencen amb una lentitud que els fa potser inapreciables, però inesperadament s’acceleren i transformen les condicions en un tres i no res.
Saber que s’han produït molts canvis climàtics amb anterioritat és una informació inútil si es queda aquí. Ben mirat, pot arribar a ser perjudicial si crea la sensació que, essent una mena de comportament natural del planeta, podem agafar el procés actual amb més calma i tranquil·litat, sense tanta histèria.
Ben altrament, si ens indueix a observar millor els canvis anteriors, pot ajudar-nos a calibrar la gravetat del problema i urgir-nos a emprendre les accions que ja són imprescindibles, tant per a mitigar-ne les causes com per a adaptar-nos als efectes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em permeto corregir-te l’apartat de les diferències en unes poques línies malgrat que el tema té material per un llibre, i en:
1. L’activitat humana actual pot ser un factor més d’influència sobre el clima, però unes poques dècades de dades no és suficient per establir certeses. Hi ha una informació que ningú esmenta, però que és fonamental: l’activitat solar, i en conseqüència l’escalfor del Sol, s’ha disparat cap amunt durant el segle XX, i continua la pujada. Pregunteu als astrònoms especialistes en Sol.
2. Els darrers canvis climàtics importants han estat l’anomenada "petita edat del gel" entre els segles IVX al XVIII, i l’anomenat "òptim climàtic medieval" entre els segles X i XIII. La petita edat del gel va ser causada per una baixada de l’activitat solar, i feia tant de fred a Europa que era normal que el Sena es glacés cada hivern, i a casa nostra està documentat que en ocasions es glaçava l’Ebre. El Sol també va influir sobre el clima medieval, més càlid que el present, tan càlid que la vinya es podia cultivar fins a gairebé Escòcia, i Groenlàndia, que vol dir "terra verda" va ser anomenada així pels víkings, que vivien la seva època de pujança.
I ara, doncs ves a saber. Si la causa de l’augment de temperatures actual és degut a l’efecte hivernacle per la crema de combustibles fòssils, doncs el problema durarà les poques dècades que queden fins que s’esgotin les reserves de petroli (i unes dècades històricament no és res). I si el canvi climàtic aquest és causat pel Sol, doncs preparem-nos perquè no es podrà aturar amb res.