Diletant i dissonant

Explica la tradició que, en temps passats, de força més penúria que els actuals, els Reis d’Orient eren molt pràctics en les seves dàdives i cadascun d’ells contribuïa a resoldre part de les necessitats bàsiques: Melcior la indumentària, Gaspar l’aliment i Baltasar el combustible. La funció de Melcior i de Gaspar va evolucionar cap a regals cada vegada més lúdics i costosos; en canvi, Baltasar va conservar l’encàrrec de deixar carbó. Encara que reconvertit en una llepolia, conserva el propòsit de recordar que tothom incorre en mals comportaments que hauria de corregir.

Per això, repartir carbó hauria de ser obligatori a cada llar. No em ficaré en aquestes intimitats, però, com que el mateix argument és vàlid a escala social, vet aquí una llista dels meus candidats preferits per a rebre el fosc present.

Jo deixaria carbó…

…a aquells que practiquen activament la presumpció de culpabilitat;

…a aquells que, en un embús, toquen frenèticament la botzina com si els vianants fossin els culpables del seu contratemps;

…a aquells que volen pontificar des de la mediocritat i la banalitat del seu pensament dogmàtic;

…a aquells que es compliquen la vida –i, sobretot, ens la compliquen– buscant conspiracions arreu;

…a aquells que pretenen créixer sense aturador;

…a aquells que consideren que el seu temps té més valor que el dels altres;

…a aquells que estan disposats a construir la seva felicitat sobre el dolor i la desgràcia dels altres;

…a aquells que professen el celibat i acusen la societat d’egoista i hedonista pel descens de natalitat;

…a aquells que, en nom de la tolerància, accepten qualsevol arbitrarietat;

…a aquells que acaben enganyats per les seves pròpies mentides;

…a aquells que ja els està bé l’extinció de llengües, de pobles, d’espècies…;

…a aquells que s’equivoquen i actuen com si els equivocats fossin tots els altres;

…a aquells que criden molt i a aquells que callen massa.

Podria fer una llista equivalent substituint aquells per aquelles.

En qualsevol cas, és tan sols una mostra de possibilitats recollides aquests últims dies. De fet, hi ha tanta bona gent mereixedora de carbó per alguns dels seus actes que repartir-lo amb la innocència pròpia d’aquesta festivitat podria esdevenir un acte enormement cívic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!