Diletant i dissonant

Per què deixar per demà allò que pot fer-se igualment demà passat?

La mordacitat de Mark Twain és llegendària. Els seus aforismes són una font inesgotable d’humor intel·ligent, fruit de l’observació aguda i, alhora, immisericorde del comportament humà.

Certament, la citació de Twain que encapçala aquest comentari es rifa de les persones abnegades i en excés complidores. De totes maneres, no ens cal acudir al genial escriptor nord-americà per a tastar aquesta filosofia. Tenim una dita popular que representa la mateixa idea: qui dia passa any empeny.

Sovint la fem servir amb un esperit de crítica, de reny, però és un principi cada vegada més generalitzat. Tanmateix, hi ha moments i àmbits en què aplicar-lo és massa arriscat. Per exemple, en el camp de l’acció pública quan s’han d’abordar reptes clau, en què el cost de no-decidir pot ser força més alt que el de qualsevol de les opcions possibles.

Quantes decisions importants s’ajornen per por al conflicte o a la incomprensió? Tinc la sensació que massa. Pensem en la integració política d’Europa, en la reforma real del sistema educatiu, en la lluita contra les causes del canvi climàtic i en l’adaptació als seus efectes, en la reducció de les desigualtats i l’enfortiment de les identitats, en el foment de la innovació i la creativitat, en l’assumpció de la interdependència i les seves conseqüències, en els models d’abastament d’aigua, d’energia, d’infraestructures… La llista de temes que són crítics per al nostre futur l’hem apresa de memòria de tant sentir-la repetir en discursos i proclames.

No obstant això, fa la sensació que ens limitem a rondar al voltant de la seva enumeració, que no ens arremanguem per a fer aquesta feina –i a fer-la bé– d’una vegada per totes. Sembla que assumim la consigna de Twain. No ens adonem, però, que no ens és vàlida: en totes aquestes qüestions, el que no fem demà ja no ho podrem fer –si més no, igualment– demà-passat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!