El buit del temps

Fa dies, si no setmanes, que em plantege com tornar ací. Sempre costa tornar després d’una interrupció prolongada. I això que els mesos d’estiu també porten novetats científiques. Algunes de molt bones, com la confirmació de l’antiguitat dels fòssils més vells. Fa pocs dies ens impactava la notícia sobre una anomalia en un d’aquells experiments espectaculars que fan els físics: sembla que els neutrins poden anar a velocitats superiors a la de la llum, com comenta Daniel Closa, per posar un bon exemple entre milers de textos que glossen la novetat. És evident que aquest tipus de notícies desperten l’interés, si més no, dels periodistes. Però tot no són alegries, ans al contrari.
Si el meu darrer apunt abans de la desconnexió feia referència a la renúncia de Camps, una sarsuela digna del mestre Serrano, les darreres setmanes hem viscut les misèries de la política d’aquest personatge, en el que probablement siga un dels més tristos del seus llegats: la descomposició del CIPF. És per escriure un llibre dels despropòsits i l’antítesi d’una política de recerca racional i inspirada pels millors models. Ara es planteja l’acomiadament d’estudiants de doctorat (que hem denunciat en aquest article d’opinió avui), però ningú parla de què fer amb la hipertròfia de la plantilla d’administració (dos empleats en tasques administratives per cada investigador; i a banda la plantilla de tècnics de laboratori), només comparable al desgavell de plantilla de Canal 9 (1.800 empleats per generar un dels detritus audiovisuals més patètics del món). Ara el gerent del súper-sou (superior al del president de la Generalitat) diu que el problema és que hi ha científics que no fan feina i que Zapatero (ai, ja la tenim) no envia els euros. I que cal fer fora 15 dels 27 grups de recerca per reequlibrar els comptes. I els espais buits, els llogaran a les empreses (de moment no sabem quantes estan interessades en llogar els espais del CIPF ni per a què). I etcètera. Trista història d’un projecte megalòman, típic de la política d’aparador i de curt termini, de l’absència d’idees sòlides sobre el nostre futur. Proveu a teclejar CIPF a Google News i al·lucineu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!