Pere Meroño

Dues històries sobre els límits. Els límits humans, tant físics com psicològics. Un és datat als USA, l’altre a Sud-àfrica. Tots dos en tenen en comú el seu autor: el prodigiós J.M. Cotzee, el literat que mai no m’ha decebut (…)

Un psicòleg militar perpetra un informe sobre l’estratègica més adient perquè els Estats Units vencin a la guerra del Vietnam.  Els papers diseccionen els torts comesos per l’alt comandament estatunidenc, alhora que mirar de traçar una nova línia d’actuació. L’home, mentre escriu, i rumia, fa palesa la seva relació ben conflictiva amb el seu cap, un tal Coetzee, un superior que el valorar prou. I que no li ofereix el recolzament que li cal.

Un colon bòer es perd al front d’una caravana integrada per una tropa escadussera per bé que experta. Mentre avança cap a l’interior del país, es topa amb diversos pobles indígenes. El tracta amb ells resulta estrany, conflictiu, poc satisfactori. D’una de les seves experiències s’alça, talment un gegant furiós i immisericorde, una terrible venjança. Una lliçó que els hotentots no oblidaran de cap de les maneres.

El primer llibre d’en Coetzee, és, ja d’entrada, una obra mestra per la seva capacitat de narrar situacions al límit i de límits, per embolicar i integrar al llegidor en una prosa i uns ambients enormement additius.

. Tierras de poniente (Dusklands, 1974). J.M. Coetzee. Versió espanyola de Javier Calvo. Debolsillo. Barcelona. 2010.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!