Pere Meroño

Vist el que veiem, cal dir que Hamàs i Israel es tenen moltes ganes. Ni l’un ni l’altre afluixen. Volen guerra per tal de mesurar-se i veure qui ha vençut (…)

Hamàs vol emular els seus cosins germans d’Hezbol.lah i donar una lliçó a Israel com diuen que va succeir recentment al sud del Líban i a Beirut. Una defensa tancada i aferrissada dins la gran urbs, visca la guerrilla urbana, i a veure si em caces. Si anotem que Israel no va aconseguir batre el grup islàmic armat, cal concloure que de no guanyar no va guanyar pas.

Israel, prenent nota de la situació, vol aprofitar el marge de confiança donat per la Unió Europea i els USA de Bush-Obama, per tal de derrotar, d’una manera o altra, Hamàs –prou més feble, armat i inexpert que Hezbol.lah-. 

I vet aquí que llegim que hi ha divisions dins de Hamàs. Mentre la direcció interior vol l’alto-el-foc per tal d’aturar l’extraordinària potència destructiva de la maquina de guerra hebrea, la direcció, localitzada a Síria, obeeix les ordres d’Iran, com se sap dues consolidades, fermes, pacífiques i acreditades democràcies avançades. Campions en el camp del Dret i les llibertats.

El cas és que, com dèiem, Israel aprofita les poques setmanes que resten per tal de causar a l’enemic, Hamàs, el màxim dany possible i també l’impossible. Fins i tot, gosen de preparar el camí per una entrada, més o menys profunda, en el casc urbà de la capital Gaza, un eixam de carrers i carrerons. És per això que les Forces de Defensa –armada, aviació, infanteria, enginyers, intel·ligència…- actuen coordinament per tal de destruir objectius militars de Hamàs, i evacuar tot netejant el màxim nombre de llars. 

Segons que sembla, i a banda de desaparèixer com la Guàrdia Republicana de Saddam Hussein, l’exèrcit de Hamàs, 15.000 homes, s’ha tret l’uniforme, s’ha replegat, i es concentra en els accessos i altres llocs estratègics de la urbs palestina. Hamàs fa servir escoles i mesquites per reunir-se o emmagatzemar material de guerra, i la direcció del partit polític-armat es reuneix en un búnquer situat sota el principal centre hospitalari de la franja de Gaza.

D’altra banda, Beer-Sheeva, capital de la zona del desert del Negez i quarta ciutat israeliana i de la grandària i població de Sabadell, Elx, o Ciutat de Mallorca, segueix sent bombardejada pels morters i l’artilleria de Hamàs dia sí, dia també.

Continua, doncs, la guerra. La diplomàcia espera que les armes parlin una mica més. Egipte es mou per tal de construir un alto-el-foc que la direcció exterior de Hamàs no accepta. Israel segueix perbocant fum, foc i destrucció per tal de redimensionar Hamàs. Hamàs resisteix conscient que resistir ja és molt. 

Uns i els altres aspiren a marcar la pauta del futur polític de la regió. Depèn de qui guanyi o no perdi, la cosa tindrà un o altre color.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático 

Vídeo

PD. La fotografia recull el logo de Hamàs. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!