Pere Meroño

Qui va ser en Ramon Barnils? Per què fou incòmode per alguns? Una bella exposició, que gira i gira pel país, ens en dóna ocasió per respondre-hi (…)

A hores d’ara, la mostra és instal·lada al vestíbul de la biblioteca Jaume Fuster –escriptor traspassat i dirigent del PSAN-, un altre rebel com en Ramon.

Comissariada per la Laia Altarriba, independentista i filla d’un dirigent del PSAN, l’exposició comença per fer-nos cinc cèntims de la biografia d’aquest sabadellenc.

A continuació, i amb uns pocs panyells temàtics hi repassem vida i obra de forma il·lustrativa i clara: periodisme d’investigació (que potser n’hi ha un altre?), ràdio, premsa, el film “Dies d’Agost” d’en Marc Recha, bastit a partir de la idea de fer-ne’n la biografia…

Fotografies, textos d’amics, coneguts i saludats –Quim Monzó, Joan de Sagarra, Oriol Cortacans, Marc Recha, Xavier Montanyà-, frases breus dedicades per altres persones que el conegueren: Vicent Martí, Assumpció Maresma, Ferran Torras, Joan Manuel Tresserras.

Home inquiet i cul d’en Jaumet, en Barnils féu premsa, dirigí –llibertari com era- l’òrgan de la CNT “Solidaridad Obrera”, participà en la ràdio, escriví un munt d’articles, i visqué, visqué molt.

Periodista incòmode, anarquista, amb un fort sentiment nacional català, la mort prematura ens privà del seu magisteri. La mostra, ens en dóna ocasió de fer-ne recordança.

I ho fem amb aquest apunt i acompanyats de la joia i la bellesa del vídeo i la música del film d’en Recha i en la veu de la Clara Andrés.

Adéu, Ramon. A reveure.

PD. Dos fills, que sapiguem, l’han seguit en la professió periodística , i cultural, l’un des de can Vilaweb, aquesta acollidora casa, i l’altre com a editor de Dau.

                             . El crim del caixer automàtic

                          . El crimen del cajero automático 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!