Tres joves que volten de matinada. Una dona sense sostre que vaga sense nord. Un caixer automàtic. Per divertir-se, els joves cremen viva la rodamón. Poc després, la dona, Rosario Endrinal, antiga secretària d’alta direcció de Carrefour, mor. Barcelona. Zona de Sarrià-Sant Gervasi. Barri alt de classes altes. 16 de desembre de 2005.
Un crim. Una vida difícil que acaba en tragèdia. Una història de les que no s’obliden.
Et felicito, Pere. És una obra magnífica, molt ben documentada.
Jo visc al carrer Miquel Àngel, just davant la casa de la mare de la Charo, per tant he viscut molt de prop les descripcions que has fet del barri i d'algunes persones.
Vaig conèixer la Charo encara que mínimament i tenia molt interés en llegir aquest llibre.
Felicitats!
peremerono |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 22:38h
Mentre el vaig escriure, el llibre, vaig passar força tardes i matins, feiners i festius, per allà. Potser ens vam veure i tot. Les observacions que feia de la casa familiar, algunes fotos, les hi feia, justament, des de la casa del davant. On abans hi havia la fàbrica La Moravia, i on hi visqueren també, exactament en aquell punt on tu hi vius.
Feia molt temps que no llegia cap llibre sencer. Aquest me l'he llegit en 2 dies. M'ha encantat. El fet de que tot sigui real i tant documentat, combinat amb un estil de fàcil lectura m'ha semblat d'una força extraordinaçària.
peremerono |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 22:41h
El cert és que ha estat un llibre molt i molt viscut i sentit. I això, lògicament es nota en la implicació en el tema i en la persona. Si no ha sortit millor és que, ara per ara, no en sé més.
La impregnació de realitat era una necessitat essencial. També la documentació, ateses les implicacions i els lligams entre les persones. I la facilitat de lectura és quelcom molt difícil d'aconseguir i que sempre miro de fer tant com puc.
theoreia |
dimecres, 27 de febrer de 2008 | 13:36h
enhorabona, aquesta mena de llibres són els que valen: documentar-se àvidament, ser fidedignes, reproduir la història quotidiana amb objectivitat i equanimitat, escriure amb noms i cognoms, amb la veritat per davant,
(...)
Jo visc al carrer Miquel Àngel, just davant la casa de la mare de la Charo, per tant he viscut molt de prop les descripcions que has fet del barri i d'algunes persones.
Vaig conèixer la Charo encara que mínimament i tenia molt interés en llegir aquest llibre.
Felicitats!
Espero, en qualsevol cas, que t'hagi agradat.
Pere
dies. M'ha encantat. El fet de que tot sigui real i tant documentat, combinat amb un estil de fàcil lectura m'ha semblat d'una força extraordinaçària.
Ara he de tenir la versió paper.
Enhorabona.
La impregnació de realitat era una necessitat essencial. També la documentació, ateses les implicacions i els lligams entre les persones. I la facilitat de lectura és quelcom molt difícil d'aconseguir i que sempre miro de fer tant com puc.
Pere
Pere
enhorabona, aquesta mena de llibres són els que valen: documentar-se àvidament, ser fidedignes, reproduir la història quotidiana amb objectivitat i equanimitat, escriure amb noms i cognoms, amb la veritat per davant,
ja et comentaré més quan l'acabe de llegir,
Joan-Carles
Cordialment,
Pere
Pere