Tast de prosa excelsa, superba. Tot un compendi de quinze narracions de mena diversa: vuit impressions procedents de records de l’autor; tres fantasies que tenen com a protagonista personatges de llegenda; i quatre novel·les curtes (…)
Quan et cabusses en l’escriptura és com si fossis dins les històries: talment un quadre o un film. Així és de gràfica, de natural, la prosa ruyriana.
No m’estranya gens ni mica que, en el seu temps, homenots com en Pla, en Sagarra, o en Xammar, tinguessin a en Ruyra i els seus escrits com un autor canònic.
Més encara, ara i aquí, ningú escriu amb la qualitat, la bellesa, i la rastellera de mots i sons d’en Joaquim Ruyra (bé, potser, només en Baltasar Porcel i en Perejaume)
Sisplau, no us perdeu una tal immersió lingüística i literària. Marines i boscatges marca una fita que qualsevol escriptor com cal n’ha de prendre ben en consideració.
– Marines i boscatges (1903). Joaquim Ruyra. 267 planes. Nova Biblioteca Selecta 1. Grup 62. Barcelona. 2004.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere, a mi també em va agradar molt aquest documental.
I després ens queixem quan hem d’anar a treballar!
Pere, a mi també em va agradar molt aquest documental.
I després ens queixem quan hem d’anar a treballar!
Pere, a mi també em va agradar molt aquest documental.
I després ens queixem quan hem d’anar a treballar!