Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’Afer Centelles. Màfia i literatura (Leonardo Sciascia, Vincenzo Consolo). Lluís Cabrera i els Altres Andalusos. I must do something of my poverty de Joan Vinyoli. Carles Riba. Cap a una gran biografia de Francesc Macià. Modest Prats. Don DeliLillo. Màrius Torres. Gabriel Ferrater (…)
. Editorial: L’afer Centelles. El mal és que aquesta incapacitat financera de la Generalitat no ha estat compensada per una decidida voluntat política de posar la cultura en el centre de l’acció política, atesa la inexistència, tant en el pujolisme com en el govern tripartit que l’ha succeït, d’un projecte cultural vertebrador.
. Carles Riba, cinquanta anys després (Jordi Cornudella) … Estaria molt bé que tornéssim a llegir-lo. Els que encara no ho han fet descobriran potser que l’empresa poètica de Riba, en el que té d’indagació despullada, entossudida i lúcida sobre tots els aspectes de la pròpia condició, de l’experiència del sexe fins a l’experiència de Déu, només és comparable, dins la tradició catalana, amb l’empresa inigualable d’Ausiàs March.
. Lluís Cabrera, en el nom d’altres andalusos (Entrevista de Josep M. Muñoz). Mentre no es reconegui Carmen Amaya (bailaora gironina) com a catalana universal i pròpia, aquesta gitana que va anar per tot el món dient que era de Barcelona, la història i la cultura d’aquest país estan amputades.
. Màfia i literatura (Nicolò Messina). Segons Leonardo Sciascia, la màfia és un “sistema” que a Sicília conté i mou els interessos econòmics i de poder d’una classe que aproximadament podem dir burgesa: i no brolla ni es desenvolupa en el “buit” de l’Estat (és a dir, quan l’Estat, amb les seves lleis i les seves funcions, és feble o absent) sinó “dins” de l’Estat. En fi, la màfia no és altra cosa sinó una burgesia parasitària, una burgesia que no emprèn sinó tan sols explota (explotadora, no empresarial)
. I must dos something of my poverty. Joan Vinyoli durant la guerra civil (Pep Solà). Arran de “Primer desenllaç”, Carles Riba considerava Vinyoli, juntament amb Rosselló-Pòrcel, com la “gran esperança de la jove poesia catalana”.
. Cap a una biografia de Francesc Macià (Genís Barnosell)… amb excepció del llarg període del Macià militar, comencem a estar en bones condicions per redactar la biografia del Macià polític, d’aquell home que va evolucionar de l’adhesió -política i sentimental- a Espanya i la monarquia, a defensar la independència de Catalunya i un reformisme popular interclassista amb notables lligams amb el món obrer, i que va acabar esdevenint el primer president de la Generalitat restaurada.
. Apropiacions i usurpacions (Francesc Vilanova). Tots els historiadors seriosos d’aquest país -categoria que no es correspon, exactament, amb la d’historiadors mediàtics, no ho confonguem- estem d’acord a no considerar la senyora Montellà una persona dotada del bagatge intel·lectual i instrumental imprescindible que la qualificaria com a professional en la recerca històrica.
. Damunt les espatlles de gegants (Lluís Muntada). A “Engrunes i retalls“, de Modest Prats, hi ha el rerefons de la significativa confluència d’un quàdruple crepuscle: les humanitats, la llengua catalana, l’església i un precís ideal de Catalunya.
. Sobre l’art i el terror. Don DeLillo (Vicenç Pagès Jordà) (Nova York, 1936) és autor d’una quinzena de novel·les, però no va deixar de ser un autor minoritari fins al 1997, quan va publicar “Underworld“. Actualment el podríem situar a mig camí entre l’autor de culte que comença a ser conegut per la població no especialitzada, i la celebritat que encara conserva el respecte de les elits.
. I abans del poema, una música (Joaquim Rabaseda). Perquè entre els nombrosos mèrits que en recomanen la lectura, la poesia de Màrius Torres també té el d’haver donat proves evidents que després d’una música pot haver-hi sempre l’embrió d’un poema.
. Vigència de G.F (Jordi Puntí). Gabriel Ferrater és un dels pocs poetes que manté un ascendent entre els seus lectors de sempre i, a causa de la seva llegenda literària, arriba fins i tot a lectors més joves. Potser amb l’excepció de Miquel Bauçà, costaria trobar un autor que convoqui aquesta mena de referents iconoclastes, a repèl i amb frescor intel·lectual.
. L’Avenç. 72 planes. Número 353. Gener de 2010. Revista mensual. 5’95€. Grup RBA. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!