Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Número 350. Octubre de 2009. El país de Josep Pla,Jaume Guillamet; El Raval: excepció o senyal, Joan Subirats; Els reptes del català, Joan Pujolar; El mirall palestí, Elias Khoury; Brasillach, o la perversió, JD Bezsonoff; Vicenç Pagès, retrat d’una generació, Lluís Muntada; Porcel, rampellut, Jordi Puntí (…)
32 anys i 350 números. Editorial sobre la trajectòria de la revista i l’obertura des d’un inici centrat, sobretot i molt principalment, en la història al conjunt de les humanitats, amb la literatura i la història com a senyals d’identitat. Per cert que hi bufen bons vents, per l’Avenç, si fem cas a la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació: 25.000 lectores i lectors mensuals.
El país de Josep Pla. Un extracte del nou i interessant llibre de Jaume Guillamet: L’Empordà i els escriptors, editat per l’Avenç.
El Raval: excepció o senyal? Un punyent i mesurat article sobre l’antic barri portuari del cap i casal, amb un balanç, que hi comparteixo –m’hi vaig dedicar professionalment a la seva rehabilitació, una temporada-, un balanç, deia, amb més llums que ombres.
La tercera onada immigratòria a Catalunya. Un interesantíssim dossier signat per Andreu Domingo i la immensa geògrafa i demògrafa Anna Cabré, sobre realitat, xifres, percentatges, de la darrera onada immigratòria de finals dels anys 90 i primeries del nou mil·lenni, dades que han de fer pensar, i pensar bé, a les forces del camp nacional, sobre els elements majoritàriament positius d’aquest fenomen, hi conté dades que fan que pensar.
Els reptes de la llengua catalana. L’autor mira de fer una aproximació equànime a la situació de la nostra llengua defugint tòpics i desmentint idees prefixades, segons Pujolar, hi ha motius, fonamentats, per l’esperança si hi treballem com cal.
El mirall, imaginant la justícia a Palestina. Anàlisi de dues novel·les –Khirbet Khizeh, de l’israelià S.Yizhar, i Retorn a Haifa, del palestí Ghassan Kanafani– i, de retruc, de les respectives societats en guerra i de com es miren l’una a l’altra, signat per Elias Khoury, conegut intel·lectual libanès.
Robert Brasillach o la perversió de la intel·ligència. Article d’en Bezsonoff sobre el novel·lista i crític nat a Perpinyà i que va servir el nazisme: impactant. Robert Brasillach fou afusellat per ordre de De Gaulle.
La pàtria dels catalans, ara i abans. Crítica de Genís Barnosell del darrer llibre –La pàtria dels catalans. Història, política, cultura- del catedràtic d’història Josep Maria Fradera: hi fa bona pinta, el títol.
Passió per la veritat. Vicenç Pagès Jordà escriu sobre el plaer immens de llegir, que es fa encomanadís, Guerra i Pau del senyor Lev Tolstoi.
Control narratiu i versatilitat. Lluís Muntada escriu, i molt rebé, sobre el darrer llibre –Els jugadors de whist– del figuerenc Vicenç Pagès, una proposta literària que ha concitat moltes i molt bones crítiques.
Arran del 5 d’octubre de 1974. L’escriptora i documentalista xilena Carmen Castillo ha construït una obra en contra de l’oblit de les víctimes de la dictadura xilena, diu i explica per què, Imma Merino. La Flaca Alejandra i Calle Santa Fe, són dos enormes títols de la documentalista i exdirigent del MIR.
Porcel i les dents del cavall. Jordi Puntí, fa i fa bé, amb justícia, una crítica argumentada del passiu personal i literari del gran escriptor d’Andratx.
L’Avenç. Núm. 350. octubre 2009. 5’95 euros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!