Pere Meroño

El cas és que, en 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques, Catalunya i Espanya s’enfronten a un moment delicat en un procés de Transició que tracta d’establir la democràcia tot garantint l’hegemonia econòmica i política de les mateixes classes dominants que varen recolzar i sostenir el general Franco.

La mort d’Antoni Jaumà, que semblava una simple revenja, és, pel que sembla, tota una altra revenja que té molt a veure amb qüestions personals i polítiques, i potser l’enfrontament o el dissens entre diverses fraccions de la burgesia i/o les capes dominants, en ple canvi de règim (la dreta política feble, els comunistes morts i molt actius, l’extrema dreta campant persistent i activista i amb importants suports dins de l’aparell de l’estat, la magistratura, l’exèrcit i els cossos i forces de seguretat de l’estat.

MVM ens presenta el tercer llibre de la sèrie Carvalho, a parer meu el millor dels tres, una història vigorosa d’un detectiu-gastrònom, decebut però compromès encara amb els d’abaix, que té com a conclusió i rerefons significatives i alliçonadores anàlisis sobre el moment polític, el joc, el mètode, les aliances, i l’estratègia ambivalent, però sempre guanyadora, del poder dominant.

D’aquest llibre se’n van vendre, fins la seva edició de 1997, 1.200.000 exemplars.

Llegiu-lo, gaudiu-lo.

. La soledad del manager. Manuel Vázquez Montalbán. 281 pàgines. Ediciones Planeta. Barcelona. 1997.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans