Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

16 de gener de 2008
0 comentaris

És hora de plegar (Rafael Tasis)

Un obrador de joieria (…)


Un estol petit de treballadors. Un grup de veïns. Tot de rutines. Delits. Ambicions.

Barcelona, anys de la república autònoma catalana. Barri xinès.

Novel.la de lladres i serenos. Intriga criminal. També, novel.la psicològica.

Tot plegat servit pel pols ferm, ben llegidor, i el mestratge d’un dels precursors, amb en Manuel de Pedrolo, de la novel.la negra catalana.

Relat minuciós, reposat, que en produir-se un assassinat, pren embranzida. Tècnicament, el llibre és escrit per l’assassí, el qual introdueix, en cursiva, la seva pròpia veu. No cal dir que, fins al final, no en tindrem el detall precís d’allò realment esdevingut.

A destacar que contràriament als altres dos llibres d’idèntica temàtica de l’autor, ni l’inspector de policia ni el periodista amic i còmplice en les recerques, no tenen pas cap protagonisme.

Rafael Tasis: una gran descoberta. La recuperació d’un autor injustament oblidat i negligit.

. És hora de plegar. Rafael Tasis. Albertí, editor. Barcelona. 1956 (n’hi ha versió més moderna, de la mà d’edicions 3 i 4, València, 1986).

. El crim del caixer automàtic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!