Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Jo conec, personalment, en Joan Josep Isern, i ell no, que no em coneix, i tampoc sap que, sobre ell, servo un petit secret. És una petita i simpàtica història que feia temps que volia compartir amb tots vosaltres i, és clar, també si topa amb aquest apunt, amb el paleta i arquitecte de Totxos Totxanes i Maons (…)
Ell treballava, llavors, cap el final de les Rambles barcelonines, en una zona poblada per meuques sempre passejant o estintolades en les parets de les façanes dels edificis, a tocar del monument a en Pitarra, en una dependència del departament de Cultura de la Generalitat on jo hi anava, de tant, en tant, per informar-me’n de premis literaris i altres coses. Jo feinejava, també, a prop d’aquí, a la Torre Colom, planta 22, en un departament de Comunicació d’una gran empresa. Parlo de principis d’aquesta dècada.
Tots dos compartíem quiosc i quiosquer. Servidor, pel fet de comprar l’AVUI, i segons que sembla, constituïa un personatge prou singular, tant que un dia el quiosquer, baixet, trempat, bru, andalús, d’allò més espanyol i espanyolista, va i em diu:
. Oye, tengo un criente que lee como tu er Avui, me habla ziempre cataláng como tu, y ademá, ezcribe en er diario”.
. I com es diu?
. No zé qué… Izern.
. Coi, el conec, escriu a les pàgines de Cultura i sobre llibres. Quan el vegis, me’n dius qui és.
. Ademaz ziempre me haze una broma con loz diario.
Efectivament, un dia, em trobo un home una mica més gran que jo, cepat, amb ulleres, i que, a més de comprar l’AVUI, diu:
. “Avui, com que també em sento una mica espanyol, et compro EL PAIS, i LA VANGUARDIA i…”.
I així va ser, que dia sí, dia també, vaig conèixer l’Isern. Irònic, amb la nota d’humor a punta de canó, i introduint, sempre, algun matís en la seva diària compra de la premsa.
La coneixença era un secret entre el quiosquer i un servidor perquè no mai m’hi vaig presentar, ni vaig dirigir-li la paraula. Tan sols, l’observava amb atenció, i somreia per l’amable pensada del crític i periodista. Si ara em llegeix l’autor de Totxos, Totxanes i Maons, coneixerà, per fi, aquest petit i sempre compartit secret del que no en té ni idea i del qual n’era protagonista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!