Pere Meroño

(…)

Vet aquí un conjunt de jazz. Són gent tendra, inexperta, entusiasta. Tots nois i una xicota. Cerquen feina i contactes. N’hi troben una oportunitat. És a Gijón (Xixon en bable). Dins i fora de la setmana de novel·la negra.

Per anar-hi n’han de menester una furgoneta. I equip de so. I etcètera. Un contacte providencial els hi permet cobrir els mínims.

Successivament, hi van apareixent en escena: un misteriós empresari; un patriarca gitano connectat amb el món de la droga; un músic USA que sembla més que això. També un assassinat. I una troca que gira i gira, embolica que fa fort.

I dos malfactors, i la DEA americana, i un segrest, i … i …. i …. molt més que això.

Una novel·la negra, amb múltiples picades d’ullet literàries, jazzístiques, del gran Andreu Martín, un home que és més llegit a França que no pas a Espanya.

Una història que és tot acció trepidant, de ritme endimoniat, amb un McGuffin potent, una narració hiperllegidora duta amb mestratge indiscutible.

. El blues de la setmana més negra. Andreu Martín. 223 planes. Edebé. Barcelona. 2007.

. El crim del caixer automàtic

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!