Pere Meroño

Dos escriptors, un de més jove, un altre de veterà, enraonen a partir de tres eixos: la marca dels orígens popular; les novel.les de dues vides i dos sentimentals sense esperit pràctic, en un diàleg sincer, de gran amenitat, sobre el rerefons de Barcelona i Sant Adrià de Besòs (…)

Francisco González Ledesma, el veterà, Javier Pérez Andújar,, el més jove, tenen en comú l’origen obrer de la família i l’orgull d’aquesta pertinença que tant els honora. També el concepte que la lectura, que la cultura, és i serà alò que ens salvarà.

Ambdós expliquen i s’expliquen, pregunten i repregunten sobre la biografia particular. Javier, originari de Sant Adrià de Besòs, pare metal.lúrgic, que saltant de feina en feina, acabà fent tasques editorials a la revista “Ajoblanco”, escrivint llibres, i apareixen en espais televisius sobre el llibre i la literatura; Paco, del Poble Sec, on Lerroux senyoreja les masses obreres, el paradis del music hall, roialme de la gran CNT…

Sí, Paco: entre Barcelona i Zaragoza, passant gana durant la guerra i la postguerra, escriptor prematur i censurar fins “que muera Franco”, i així va ser, escrivint amb seudònim revistes populars de l’oest; fent la mili amb la graduació de capità d’una companyia; col.laborador d’Edicions Bruguera, advocat, redactor en cap de “El Correo Catalán”, redactor en cap de “La Vanguardia”, novel.lista, autor de novel.la negra -l’inspector Ricardo Méndez-. Un professional, d’esquerres, antifranquista, contant -com feren Vázquez Montalbán, com fa Juan Marsé, i ell mateix, Barcelona, Catalunya, en castellà. Paco, sí, un pura sang del periodisme i la gran literatura.

 . “Diàlegs a Barcelona. Francisco González Ledesma – Javier Pérez Andújar”. @La_Magrana / @barcelona_cat. 2008. Barcelona. 2008.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans