Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un moviment sísmic posa al descobert un cadàver en una illa grega (…).
Un conegut empresari de l’hoteleria cau cosit a bales a prop d’un dels seus establiments.
Ambdós casos són encomanats al tinent Jaritos. El primer presenta obstacles insalvables. Ningú no sap la identitat del mort. Ningú no l’ha vist. El segon és, en aparença, més fàcil i transparent: la màfia sembla trobar-s’hi al darrera.
El cap d’homicidis de la prefectura de policia d’Atenes és home perseverant, primmirat, tot el dia barrinant i barrinant. Al cap de poc hom descobreix que el primer mort és un àrbitre d’un modest equipat de tercera regional anomenat Petrulias. Pel que fa a en Kustas és, a l’ensems, home respectat i temut.
De la mà d’en Jaritos voltem per una Atenes greument afectada per la contaminació, el trànsit i un estat ineficaç i prou corrupte, amb una societat descreguda i apàtica en referència als polítics.
Corrupció política, futbol, blanqueig de diners, apareixen i desapareixen en aquest relat dinàmic, ben orquestrat, llegidor, per en Márkaris.
En Petros Márkaris és nascut a Turquia, de pare armeni i mare grega, en 1937. Amb estudis d’economia, ha estat dramaturg, traductor especialitzat en Bertold Brecht, i guionista de televisió i cinema -d’alguns films del gran Theo Angelopoulos-.
La primera notícia que en vaig tenir, de l’autor, fou a través del també gran Manolo Vázquez Montalbán a qui li acostaven diverses facetes: una edat semblant, idees polítiques d’esquerres, i un retrat social i crític de la realitat política d’ambdues societats.
. Defensa cerrada (Ámyna zonis, 1998). Petros Márkaris. Traducció espanyola d’Ersi Samará. 439 planes. Ediciones B (novel·la policíaca). Barcelona. 2006.
. El crim del caixer automàtic
. El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!