Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Unes jornades recents organitzades pel Museu d’Història de Barcelona-MUHBA afirmen que, per damunt dels interessos particulars, predomina el dret públic a conèixer la història i poder investigar les restes, sempre i quan, es faci amb respecte i rigor científic (…)
Es tracta, a través d’aquest estudi, d’aprofundir en la coneixença de les cronologies, els tipus d’enterraments, els rituals, l’alimentació, les malalties…
El cementiri jueu de Montjuïc –nom que vol dir muntanya dels jueus- està datat, almenys, del segle IX i es va fer servir fins al XIV, quan acabar la presència jueva a la ciutat amb els avalots de 1391. Unes obres al camp de tir, van descobrir restes de tombes, eren els anys 1945 i 1946; aleshores s’identificaren 171 tombes, i es recuperaren algunes peces d’aixovar, com ara arracades i anells.
Als anys 60, és va fer a la zona un parc d’atraccions. La recuperació social i pública de la muntanya impulsada pel consistori, amb el desmantellament del parc i del camp de tir, van desembocar en tot un seguit d’actuacions protectores. El cas és que, fins ara, se n’han identificar 557 tombes, se n’han excavat 28, i d’aquestes 20 conserven restes humanes.
A hores d’ara, la zona de necròpolis, a tocar del penya-segat del Morrot, és un solar sense activitat que espera però, una recuperació plena, pública i accessible als estudiosos primer, i a la ciutadania després. El passat jueu és molt important, com se sap, tant per a història de Barcelona com per la de Catalunya.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!