GIRAR L’AIGUA
Al meu poble es fa servir l’expressió girar l’aigua per expressar una situació difícil de canviar i que segueix un curs inexorable. El referent que dona nom a l’expressió és la dificultat que hi ha per canviar el curs de l’aigua, sobretot en el curs alt dels rius o bé en la majoria de torrents i rieres. El meu pare tenia un hort on, cada vegada que teníem pluges fortes, perdia ben bé un terç de la terra conreable. Hi havia fet tota mena de desviaments, parets, obstacles… però inevitablement, un bon dia, l’aigua tornava a agafar el seu curs natural.
Aquesta expressió em ve al cap cada vegada que sento o llegeixo notícies sobre temes d’actualitat que preocupen socialment i que convindria abordar de manera seriosa i global, per evitar que continuïn causant un perjudici social. Entre d’altres hi ha la segregació escolar, l’augment del preu de l’habitatge, les xifres creixents del turisme, la contaminació per CO₂, l’augment de residus electrònics, o, el xat GPT.
La segregació escolar és un fenomen de separació dels alumnes per procedència social que ha anat creixent, de manera alarmant, des que les diferències socials han augmentat, sobretot a partir de l’extensió de la globalització i l’arribada d’onades migratòries procedents de països amb una situació econòmica paupèrrima. Les famílies volen escolaritzar els seus fills en escoles on van els que consideren la seva mateixa classe social o bé classes socials que consideren superiors.
L’habitatge s’ha convertit, ja fa temps, en un instrument d’especulació econòmica. Invertir en totxo, sobretot en les zones més poblades, fa cinquanta anys o més que és, en un noranta per cent dels casos, sinònim d’augmentar i consolidar la inversió econòmica. Darrerament, amb la proliferació de pisos turístics, no només a les grans capitals, sinó també en les petites i mitjanes, s’han disparat els preus tant del lloguer com de la compra.
Any rere any, si exceptuem el període pandèmic, les xifres de turistes creixen. La contaminació per CO₂ està costant molt d’aturar: la mobilitat és ingent i no acabem de trobar la manera que es produeixi amb un cost mínim pel planeta. L’evolució tecnològica porta a què cada vegada tinguem més aparells que es fan malbé més aviat i, per tant, anem omplint contenidors a les deixalleries…
I, amb relació a l’evolució tecnològica, coses que ens semblaven inversemblants fa no massa temps, ara estan a l’abast d’un nombre de persones força elevat. Aplicacions i eines de tota mena que ens permeten comprar sense moure’ns de casa, fer gestions bancàries, aprendre un idioma, gaudir de continguts de tota classe, i, darrerament, redactar textos, dibuixar o compondre música gràcies a les eines d’intel·ligència artificial.
Podem canviar aquestes tendències, citades a tall d’exemple? Podem girar l’aigua? Girar-la completament segurament que no, però el que sí que podem i hem de fer és regular aquest cabal per evitar que les destrosses siguin letals pel present i el futur de la Humanitat. La regulació ha de ser mundial quan el problema és d’abast mundial (tot el que té a veure amb internet o amb la mobilitat a gran escala), paraestatal o estatal, segons que la competència per fer-ho sigui d’un conjunt d’estats o d’un estat individualment; regional o local.
Cada institució ha d’exercir responsablement les seves competències (les que té, no les que voldria tenir) i ser conscients tots plegats que no resoldrem tots els problemes, però sí que aconseguirem gestionar-los i regular-los perquè, encara que no plogui, no surtin de mare.
Pere Costa, abril 2023