Títol de la primera taula rodona de la UPEC d’enguany.
Albano Dante, editor de la revista Cafè amb llet, que denuncia la provatització creixent del nostre sistema sanitari, amb aspectes escandalosos. Denuncia que ens han perdut la por i el respecte als ciutadans.
Jaume Asens, advocat i activista, pensa que estem en un cicle de repressió i protesta després del 15 M. Predominen l’individualisme, la por i la servitud voluntària o involuntària. Patim un règim de deutocràcia amb la reforma de la constitució que estableix el primat del retorn del deute, privat però socialitzat i convertit en públic.
És un procés desconstituent sota el règim dels creditors i el protectorat que la Merkel ha establert a Europa. Les víctimes, i no els responsables de la crisi, a diferència del que va succeir el 1929, són els que se suïciden. Les hipoteques són una forma d’esclavitud, mentre hi ha més de cinc milions d’habitatges buits a Espanya. L’afany capitalista no tolera límits ni lleis.
Invocant Rosa Luxemburg, constata que menys estat social comporta més estat penal: ha augmentat més d’un 25 % la plantilla dels policies antiavalots. Espanya és el país amb més presos per habitant de la UE, quan l’índex de crminalitat està per sota de la mitjana europea. També és el país amb més policies per habitant. El welfare state es transforma en un war state.
El poder tendeix a l’abús: Guantánamo implica la pèrdua de la condició humana dels reprimits.
Per Maquiavel, el príncep necessita un enemic, per poder destruir-lo i augmentar la seva grandesa. La demofòbia és l’odi classista per mantenir els privilegis: s’indulta els policies acusats d’abusos, amb la qual cosa l’estat s’indulta ell mateix. Compte, que l’OTAN autoritza els exèrcits a intervenir en conflictes interiors dels seus estats.
Victoria Anderica, membre d’Access Info Europe (atenció a la pàgina tuderechoasaber.es), reivindica una llei de transparència i el dret a l’accés a la informació sobre allò que fa l’estat amb nosaltres. S’apunta el cas de les intervencions policials abusives en la celebració del Dia de l’Orgull Gai a Barcelona, poc divulgades a la premsa (excepte en La Directa).
Jaume Asens reivindica un procés constituent perquè hi ha una crisi de legitimació de la democràcia representativa, i veu condicions per fer una ruptura, a diferència del 1978. El 15 M seria l’element destituent.
Albano Dante ens crida l’atenció sobre el Pacte per la Salut que es farà públic l’onze de setembre.