Vicenç Navarro, amb la claredat i contundència habituals, posa els punts sobre les is davant de determinats abusos de llenguatge i confusió de conceptes.
S’assumeix massa sovint, sense pensar-hi, que les polítiques redistributives desvien renda de les classes mitjanes cap a les treballadores (però, encara existeixen?, perquè molts no en parlen).
S’oblida que hi ha hagut, en els darrers decennis, un enorme transvasament de les rendes del treball cap a les rendes del capital, i del capital productiu cap a l’especulatiu, amb una enorme concentració de la renda en poques persones.
L’endeutament de la majoria de la població n’és una conseqüència.
Als Estats Units fan aquesta mena d’estadístiques. Seria desitjable que en el nostre país, d’enormes desigualtats, també se’n fessin.
Als EEUU, l’1% de la població més rica ha vist augmentar en un 275% la seva renda entre el 1979 i el 2007, mentre que el 20% de la renda inferior ho ha fet només un 18%, i la majoria de la població un 60%.
Segons Warren Buffet, hi ha hagut una guerra de classes, i la dels financers, la seva, l’ha estat guanyant:
El abandono de las políticas redistributivas