L’exposició d’aquesta artista al
Macba s’obre amb un muntatge de projeccions fotogràfiques de factura recent, amb simultaneïtat d’instantànies sobre la vida d’una dona sense sostre i tota mena d’imatges -muntatges o fotografies- sobre els afers d’escàndols i corrupció que ens esquitxen aquests dies.
Entre ells, les al·lusions a les caceres reials.
L’artista ha treballat el collage intensament els anys setantes i vuitantes. I arriba fins al dissenys d’algunes portades de revistes, com Canigó, amb un art fortament polititzat.
El Macba, en temps de crisi, continua recuperant artistes nostres injustament preterits.
(El Papa abdica. A d’altres es veu que els costa una mica més. Segons com, no caldrà que ho facin)