VARIACIONS

Pals per totes bandes. Aquesta és la millor manera d’explicar el contingut de la taula rodona que aquest vespre passat ha tingut lloc a l’Ateneu i que intentava descriure la situació del projecte d’Unió Europea després de la negativa irlandesa al Tractat de Lisboa. Mentre el President Maragall s’ho mirava des de la fila zero, tres corresponsals de mitjans catalans a Brussel·les explicaven les raons de l’atzucac en què Europa ha caigut, i m’ha fet tot l’efecte que aquests periodistes tenien unes ganes imperioses d’explicar-se i de deixar anar el seu coneixemet de primera mà; ben bé com si tinguessin poques oportunitats efectives de fer-ho.

I aquesta oportunitat els l’han ofert la Fundació Catalunya Europa, l’entitat Horitzó Europa i el propi Ateneu, nous aliats en la causa de posar periòdicament damunt de la taula de debats els temes europeus. A partir del mes de gener, una vegada al mes tindrà lloc el que ja es perfila com “els dilluns europeus”, un cicle d’actes que posaran al dia i promouran el debat al voltant del projecte de construcció europea. I si el nivell i l’interès arriba només a la meitat del que hem pogut gaudir aquesta nit, l’èxit està assegurat.

Carles Prats, corresponsal de TV3, ha denunciat que la construcció europea s’ha fet (o s’ha intentat fer) des de dalt, des dels estats, sense deixar marge per a una identificació popular amb el projecte, posant en evidència que si bé existeix una burocràcia i una adminisració europea, ni de lluny podem parlar de poble europeu. Ha dit que totes les actuacios i decisions polítiques són en clau estatal, que els parlamentaris europeus diuen una cosa a Brussel·les i una altra als seus països d’origen, que el funcionament de les institucions europees s’explica poc i malament, que els referèndums realitzats fins al moment posen de manifest actuacions maldestres dels governs estatals, que hi ha una falta evident de lideratge i que el parlament europeu s’està convertint en un cementiri d’elefants, retir predilecte de polítics als quals se’ls ha cobat l’arròs a casa seva.

Eliseu Oliveras, corresponsal d’El Periódico també a Brussel·les, ha explicat de quina manera les dues darreres crisis que afronta la Unió Europea (el conflicte entre Geòrgia i Rússia i la debacle financera) posen en evidència una submissió greu d’Europa als designis i interessos nordamericans. Que falta iniciativa pròpia, que Europa no ha definit els seus interessos econòmis i geopolítics comuns i que fem el bleda quan afrontem conflictes internacionals amb els arguments exclusius dels EUA.

Però el que s’ha quedat realment a gust ha sigut Albert Segura, corresponsal europeu de l’Avui i de RAC1. Ell ha dedicat la descripció dels desastres europeus a la banda catalana. Ha afirmat sense cap mena de rubor que fem el ridícul anant a Brussel·les a defensar el dret a usar el català a l’administració amb raons identitàries. Ha repartit estopa per a Carod-Rovira, per al President Montilla, i amb CiU ha estat moderat perquè ara mateix no governa. Diu que la delegació catalana a Brussel·les és passiva, que no veu consellers catalans als passadissos de la burocràcia europea, que no fem lobby, que es debaten afers que afecten a competències exclusives de la Generalitat sense que ens n’assabentem, que se’ns en va la força per la boca i que demanem a Brussel·les el que hauríem d’exigir a Madrid, i que, en canvi, no usem vies possibles de pressió amb els nostres veïns del nord.

La descripció del panorama no és per ser optimista, certament. I tots tres s’han declarat, encara que no ho hagin dit en veu alta, europeistes. Ens han vingut a dir que ho estem fent malament, francament malament, però que malgrat això és possible sortir-nos-en.

Quan el President Maragall ha alçat la mà per fer una intervenció des del públic, ha deixat anar tres o quatre reflexions prou encetades (que els EUA han influit molt en el no irlandès, que la Rússia de Putin està engegant projectes molt ambiciosos i que cal anar en compte amb ells) i  ha rematat defensant breument la seva adhesió a un projecte de partit progressista europeu, superador de les lògiques polítiques estatals.

Conclusió no formulada: Europa està en hores baixes però malgrat tot, encara és possible confiar en el futur europeu. I que qualsevol nit pot sortir el sol per la banda de Brussel·les.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!