Per a alguns defensors de la puresa i la virginitat de la cultura continua sent una mena de sacrilegi que hi hagi personal dedicat professionalment i de forma especialitzada a gestionar els mecanismes interns d’aquesta maquinària industrial cada cop més potent de la cultura, i pensen que les mans greixoses i prosaiques dels gestors no s’haurien d’acostar ni de lluny als continguts generats pels creadors. Periòdicament apareix algun missatge o alguna opinió expressada de forma pública que redueix la gestió cultural a pur treball administratiu, i que reserva el planejament, la direcció i els continguts essencials als creadors, excelsos o no. Ja fa un cert temps em vaig referir a la polèmica sorgida a partir del nomenament de l’actual director del Museu Picasso, Josep Serra, el qual va ser condemnat per certes opinions a la grisor burocràctica i mediocre senzillament perquè es presentava com a gestor cultural. I ara, fa ben poc, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts ha tornat a rebaixar la condició professional dels gestors culturals en un comunicat enmarcat en la polèmica que manté amb el Govern sobre el futur d’aquest organisme. Fins i tot quan no s’està parlant directament de gestió cultural en sortim escaldats.
Afortunadament, l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya va sortir al pas, un cop més, d’aquestes ximpleries i va fer un comunicat prou contundent per defensar els seus associats. I jo m’he sumat a la petita campanya per la dignitat professional amb un articulet publicat a El Punt la setmana passada (4/12/07) abans del pont monumental de la Santa Constitució i la Profanada Puríssima. Us el reprodueixo aquí, tal qual.
Gestors culturals sota sospita
En un nou capítol de la ja llarga història de menysteniments que patim els integrants d’aquesta professió poc explicada i encara menys entesa dels gestors culturals, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts ha afirmat públicament que la nostra presència majoritària en la futura composició d’aquest organisme seria limitadora i empobridora de la seva diversitat. Aquesta afirmació s’ha d’inscriure en la pugna que manté l’entitat amb el govern sobre les característiques del Consell de les Arts que, paradoxalment, és possiblement el projecte que millor defensa avui la pluralitat i independència de criteri d’un organisme públic a casa nostra. És obvi que els senyors de l’esmentada plataforma tenen un desconeixement absolut de la realitat dels gestors culturals, que som, per definició i gairebé per defecte, una mostra difícilment superable de diversitat, interdisciplinarietat, pluralitat i, en tant que professionals, independència de criteri. Vull creure que l’enfrontament que mantenen amb el Departament de Cultura els ofusca i busquen arguments sota les pedres per sostenir les seves tesis, de les quals ara no m’ocuparé. En tot cas, cal remarcar que defensar les seves posicions tot menystenint la professió que ara mateix és la més extensa, àmplia i transversal del panorama cultural del país denota mal estil, és una mala estratègia, i porta el debat pel camí del pedregar. Ens mereixem, tots plegats, alguna cosa millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Elena MendlewiczPresidenta de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de CatalunyaBarcelona Benvolguda,Ens han arribat comentaris de queixa i disgust entre els socis de la vostra entitat pel contingut de la darrera nota de premsa que la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts va lliurar als mitjans el passat dilluns 5 de novembre. En concret, el paràgraf que ha creat aquest malestar és el que diu: “La reducció a la meitat del nombre de consellers limita la necessària pluralitat de posicions i sensibilitats que han de reflectir aquesta mena d’institucions. La dedicació full time d’aquestes persones fa pràcticament impossible la presència de creadors i emprenedors al col·locar-los davant l’obligació d’abandonar temporalment la seva activitat quotidiana. D’establir-se aquesta reducció i règim de treball, s’imposarà una majoria de membres amb un perfil d’un marcat caràcter tècnic (gestió cultural) i/o docent, la qual cosa empobriria la diversitat de perfils i sensibilitats…” En primer lloc he de reconèixer que l’ús del termes “gestió cultural” o “docent” són desafortunats i poden donar lloc –com ha passat- a lectures equivocades. Allò que volíem expressar és que davant l’exigència de dedicació exclusiva al Consell de les Arts, només acceptarien aquelles persones contractades laboralment i amb la possibilitat de sol·licitar una excedència temporal, al final de la qual hom podria reincorporar-se a l’ocupació anterior. És evident que identificar aquesta situació laboral amb la “gestió cultural” o la “docència” és un error per part nostre. Hi ha gestors culturals free lance i d’altres que no poden abandonar la seva activitat quotidiana sense pagar un alt preu. La segona qüestió que vull aclarir és que –al meu entendre- l’expressió “empobriria la diversitat de perfils i sensibilitats” no presenta cap judici pejoratiu respecte a les professions de “gestor cultural” o “docència”. Senzillament només constata que la suposada absència d’altres perfils empobreix la necessària diversitat característica d’aquestes institucions. Recordar, finalment, que un dels debats més profitosos dels produïts a la Plataforma en aquests quatre anys de treball és el que va tancar amb el rebuig a classificar-nos per sectors o gremis (arts escèniques, disseny, circ, música…) i l’establiment de quatre perfils professionals de caràcter transversal un dels quals –com no podia ser d’una altra manera- és la Gestió Cultural. Lamento, doncs, que una mala redacció hagi causat aquest enuig i quedo a la vostra disposició per aclarir qualsevol cosa. Cordialment, Florenci GuntínGestor Cultural (i coordinador de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts) Barcelona, 21 de novembre de 2007