VARIACIONS

Les modestes cròniques sobre el Maresme que de tant en tant vaig regalant als pacients seguidors d’aquest bloc em fan veure que, potser, hi ha un to similar en totes elles, en part imputable al meu estil (millor o pitjor, però és un estil, oi?) i en part, em fa l’efecte, a un especial caràcter de la comarca. Els que sempre diem que el Maresme és un territori de mal articular, massa dispers, divers i divergent com per trobar excessius punts de contacte entre les seves diferents zones, de tant en tant hem de caure en l’evidència que sí podem trobar llaços que, salvant les distàncies geogràfiques, uneixen (encara que no ho sàpiguen) Malgrat de Mar amb el Masnou, Caldetes amb Premià de Dalt, o Sant Pol de Mar amb Tiana.

L’espurna de similitud que m’ha semblat detectar a través de les meves cròniques és una peculiar manera d’afrontar les dificultats o els debats, a mig camí entre la parsimònia (mesella, gairebé, com de ritme tropical) i un estoicisme badoc (gens premeditat, per tant; a cavall entre la resignació cristiana i una intuició acomodatícia, una mica gamberra). Hi ha una mena de felicitat maresmenca que fa que, per sorpresa de propis i estranys, sempre trobem la solució menys evident als problemes, la més allunyada de tota lògica, i que l’assumim amb esportivitat i estil, encara que, al cap i a la fi, esdevingui un desastre total. I és que sabem conviure amb els desastres, arrodonir-ne les punxes, i acomodar-nos als inconvenients com si fossin inevitables, part indestriable de la nostra essència. Per tot plegat, al Maresme el menys important és la conclusió, el resultat, el destí final de les polèmiques. Té poc sentit descobrir qui tenia raó si en la discussió tots hi hem guanyat o tots hi hem perdut, si la batussa ens ha fet viure una mica més, enriolats o a cara de gos, segurament enemistats, però guardant gairebé sempre les formes, criticant a l’esquena de tothom però gaudint sincerament quan estem de cara. Sabem, vet-ho aquí, que de les imperfeccions del tros de pais que ens ha tocat a la rifa en som responsables majoritàriament nosaltres mateixos. I tot té una cara bona si abans, i per defecte, li hem trobat la dolenta.

 Tot això, explicat així, de sobte i en fred, potser costa d’entendre (serà que jo també sóc del Maresme i no tinc més remei que conviure amb el meu desastre conceptual), però trobo que a còpia d’exemples pràctics és relativament fàcil anar-hi agafant el to. I com que la meva afició tafanera em dona molta pràctica en aquestes qüestions, ja m’ofereixo a fer-vos de guia per la superfície del Maresme, tot buscant forats i dreceres que ens acostin de tant en tant a la seva ànima. Només caldrà que mantingueu una fidelitat relativa a aquest bloc i que, de tant en tant, feu una ullada al Diari Maresme (diari parit electrònicament pel treballador i benintencionat Albert Lladó), concretament a la secció d’opinió que hi acabo d’inaugurar i que s’anomena, ni més ni menys, Maresmades.

Serà divertit que algú arribi a conèixer el Maresme, millor o pitjor, a través de les Maresmades. Inauguro la secció amb el meu tema favorit dels darrers mesos en la política de la comarca: la depuradora de l’alt Maresme (algun dia us explicaré les mil versions existents sobre la ja gairebé mítica denominació "alt maresme").

Us convido, així doncs, a passejar, entre Maresmada i Maresmada, pel Maresme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!