VARIACIONS

Monsieur Brice, cònsul de la França a Barcelona, enlluernat per les parets centenàries de l’Ateneu, ha portat del bracet Lionel Jospin fins a la docta casa. L’exprimer ministre francès era de visita a Barcelona en qualitat de representant del Club Madrid, una agrupació de 46 líders polítics mundials que ja han abandonat els seus càrrecs oficials i que té com a objectiu la consolidació de les democràcies arreu del món. Ahir va ser rebut amb altres membres del Club pel president Montilla, però avui ja havia rematat les seves obligacions institucionals, de manera que s’ha deixat conduir pel cònsol francès en una visita selectiva per Barcelona. El darrer ingredient del menú turístic ha estat l’Ateneu, i el prominent home d’estat francès ha trepitjat meteòricament el Palau Savassona, amb el temps just per admirar i quedar-se bocabadat (només un instant, però el cas és que s’ha quedat bocabadat) en contemplar el Jardí Romàntic, oasi verd i calmós a dues passes i mitja de la plaça de Catalunya.

Ha accedit a la planta principal amb l’ascensor d’època, obra de Josep Maria Jujol, mentre el seu escorta saltava els graons de l’escala de quatre en quatre per no perdre de vista ni un instant el francès eminent. Quan Jospin ha creuat les sales de conversa els ateneistes s’anaven girant al seu pas, compassat i decidit, i xiuxiuejaven alguna cosa així com : És el francès aquell que manava, oi? I el francès que manava (i ja no mana, a desgrat seu) feia cops de cap amables als tertulians que se’l miraven amb menys vergonya, relaxat i amable, segur i dominant, com si fos un soci de la casa de tota la vida.

Els amfitrions (la senyora tresorera-comptadora de la Junta Directiva, Muriel Casals, i el senyor gerent) s’han esforçat a fer notar a l’il·lustre visitant que la intel·lectualitat francesa de començaments del segle XX va tenir en l’Ateneu una porta d’entrada luxosa i gairebé exclusiva a Barcelona, i han donat fe de les restes d’aquest esperit afrancesat fent notar que a la vitrina de novetats de la biblioteca hi destaquen algunes obres editades en la llengua dels veïns del nord. En mig d’aquest afany d’amfitrions lliurats a la comoditat del visitat, però, monsieur Jospin ha decidit que hi havia un punt determinat de la casa que se li escapava, i ha volgut acostar-se a un extrem molt concret i de finalitat precisa de la sala de conversa: el bar. Allí ha topat amb un altre membre de la Junta Directiva, l’erudit de les lletres catalanes, Narcís Garolera, tant sorprés com altres ateneistes de l’inesperada visita. Jospin ignorava que ahir mateix es va presentar en aquest bar el bust d’una glòria ateneista, Josep Maria de Sagarra, i que el seu fill i donador de l’obra escultòrica, Joan de Sagarra, va fer riure de valent els habituals de la casa explicant amb el seu estil sorneguer el periple sorprenent de "el coco de mi papi", tal com diu el cronista de capçalera de La Vanguardia. Però això és una altra història.

El cas és que el nas de Jospin l’ha dut fins al cor mateix de l’Ateneu, i que ha demostrat que encara li agrada manar, i que el vici se li escapa per les escletxes del caràcter, encara que només sigui per saltar-se l’ordre de visita d’uns humils i benintencionats amfitrions.

I adeusiau que se’ns escapa l’avió. I correm-hi tots, escala noble de l’Ateneu avall, acomboiat per la seguretat envolvent de l’escorta, que ha donat vint voltes al voltant de l’exprimer ministre en la breu estada que ha fet a la docta casa. I tal com ha vingut, per sorpresa, ha marxat. I un conserge preguntava, qui és aquest senyor del cabell blanc? sense adonar-se que la grandeur de la França es dissipava elegantment però a ritme de vertígen carrer de la Canuda enllà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!