Espores al vent

PER QUÈ VOT NUL INDEPENDÈNCIA?

És una iniciativa de la societat civil que no agrada als partits -ja ho sabem- de la mateixa manera que a una empresa no li agrada que els seus treballadors facin vaga. Ho fem per recuperar el valor del nostre vot que han devaluat, i fer-los sentir (no només dir-los) que el seu poder depèn de què els votem.

No volem pas ensorrar l’empresa. Necessitem partits, clar que sí! Però uns partits que ens facin cas, no que ens vulguin silenciar o convèncer que ells ja saben més bé que nosaltres què han de fer. Sense anar més enllà, només cal veure com han rebut aquesta campanya que tenim, com a mínim, el mateix dret que ells de fer: primer amb insults i atiant la por. Després, quan han vist que això no els acabava de donar resultats, amb paternalisme. Què us hi jugueu que ara ens voldran fer sentir culpables? Al cap i a la fi, el vot és de cadascú! Tenen molts mitjans d’aquí al 23 de juliol per fer-nos dubtar.

PER QUÈ SENTO QUE EL MEU VOT ESTÀ DEVALUAT?

Amb un 52% de vot pro-independència al Parlament, no només no han avançat ni un bri cap a la independència, sinó que ens han fet recular i perdre el temps. Han pactat amb un govern trampós que ens espia i persegueix, han fet mans i mànigues per desmobilitzar-nos, no han estat capaços de desafiar la repressió ni quan ha suposat la vulneració flagrant de drets lingüístics, civils, democràtics, institucionals…Se suposa que ens han de representar, però en canvi, quan els hem fet arribar el nostre desacord, s’han enrocat i ens han tractat com si fóssim l’oposició o ens han acusat de fer anti-política. S’ha acabat el crèdit!

NO TOTS ELS PARTITS SÓN IGUAL

D’acord en això. Un cop s’ha comprovat que l’estratègia d’ERC ha estat nefasta, ara hi ha qui diu que toca provar l’estratègia de bloqueig de Junts. Doncs qui cregui que un bloqueig és possible o desitjable, o que val la pena per al nostre objectiu, que ho provi. No és el meu cas. Trobo que avenir-nos a participar amb les regles del joc que marca el nostre enemic trampós ens obliga a entrar en una dinàmica que ens allunya de la independència perquè ens en distreu. És una manera més de ‘xutar la pilota endavant’.

I SI GOVERNA LA DRETA I L’EXTREMA DRETA?

A mi també em fa por l’extrema dreta, però atiar aquesta por és un xantatge que tindran sempre a la butxaca per treure’l quan els convingui i que no és responsabilitat nostra. No hi vull caure. Sé que els partits espanyols pactaran sense manies entre ells i en contra nostra sigui quin sigui el resultat. Tant els farà si han d’ajuntar-se PSOE-PP, o PP-VOX. Saben que tot es podrà justificar: Pactar amb la dreta, pactar amb l’esquerra, pactar amb els fatxes… i serà acceptat a Espanya si va en contra de Catalunya. En aquest context, pensar que es puguin avenir a qualsevol pacte que no impliqui la nostra rendició és estúpid.

Per això crec que no hem de posar les energies en salvar Espanya de la seva dreta (tota ella ho és!), sinó d’alliberar-nos nosaltres d’Espanya. Només amb la independència i de cap altra manera podrem treure’ns de sobre tota la repressió que patim.

HI HA QUI DIU QUE CAL TENIR VEU A TOT ARREU ON SIGUEM

La nostra veu al Congreso no serveix de gaire més que per fer contents els de cada parròquia amb allò que ja saben que volem sentir. Sento molta simpatia per alguns caps de llista, però algú sap qui anirà darrera d’ells? El nostre desgraciat sistema electoral fa que ni ens hi fixem. Tots són triats per les cúpules, a qui es deuen, amb criteris de fidelitat al partit.

D’altra banda, tot el que ens diguin, encara que a nosaltres ens agradi sentir-ho, també serà aprofitat per Espanya en contra nostra, amb la corresponent interpretació per a satisfacció dels seus. Ens diuen que cal tenir veu al Congreso mentre formem part d’Espanya i jo em pregunto: Fins quin punt no continuem sent a Espanya perquè ens entretenim malgastant la veu amb qui no ens vol escoltar?  Si el President Quim Torra ja concloïa  que l’autonomia feia nosa per fer la independència, imagineu-vos la nosa que fa perdre el temps al Congreso quan ens cal concentrar TOTA l’energia en fer la independència, des del Parlament, clar!

I L’ABSTENCIÓ ACTIVA?

També l’entenc. Hi ha molta gent que simplement no participa a les eleccions al Congreso de fa molt temps perquè no s’hi sent interpel·lada. És la seva manera de dir que ja han desconnectat mental i sentimentalment d’unes institucions que no reconeixen com a pròpies.

L’entenc també com una altra modalitat de la ‘vaga de vot’. Com en totes les vagues, hi ha qui vol expressar les seves reivindicacions de manera explícita anant a la manifestació convocada pel dia de la vaga (VotNulIndependència), i els qui donen suport a la vaga no anant a treballar (Abstenció).

Personalment, prefereixo votar amb la papereta del primer d’octubre perquè és explícita, fa memòria d’un mandat pendent d’execució, i no es pot confondre amb la mandra, la desídia, ni amb qualsevol altra opció política que també acabi demanant l’abstenció. Sé que no es podran comptar elsVotNulIndependència, però els qui ho han de saber, ho sabran. El que més por em fa de tot plegat és que els partits no sàpiguen reaccionar i ho facin amb despit i menyspreu. Preferiria poder comptar amb ells i que ells comptessin amb mi, i que la vaga no hagués de continuar.