Dimecres, 12 de desembre de 2007.
Ens alcem al voltant de les deu, una miqueta més descansats, desdejunem i ens fiquem a treballar en l’estudi Microcosmos: es tracta de l’estudi de gravació i edició que Xuclà s’ha montat a casa per per tal de realitzar feines de producció que no necessiten un gran desplegament tècnic. Aquest matí anem a dedicar-lo a editar les veus que vàrem gravar dilluns i dimarts. Mentrestant, Nyanyo anirà treballant simultàniament, pel seu compte, en la barreja dels temes que porten més instrumentació. D’aquesta manera, guanyarem un temps preciós. Editar veus consisteix a escoltar totes les preses que hem enregistrat de cada cançó i anar combinant-les de manera que la lletra s’entenga el millor possible i tinga la intenció i l’expressivitat que desitgem. Ens passem unes quantes hores de cara a l’ordinador fins que comencem a tindre gana: Toni es trau de la màniga un plat de macarrons en forma d’hèlix amb tonyina i gambes a la salsa de curry. Espectacular! El disc no sé com eixirà, però el paladar estem cuidant-lo a base de bé… Després de dinar fem una altra vegada cap als estudis Kay. Nyanyo té preparats tres temes per enregistrar-hi la veu: Tinc una mania inconfessable, Pamflet i Comptat i debatut. Em semblen de les cançons més complicades que n’hi ha en el disc, però tampoc no ens suposen massa contratemps. A les vuit de la nit, pleguem. Toni ja em va avisar que em portara roba d’esport perquè els dimecres se sol organitzar una patxanga de futbol-sala amb professionals del gremi musical de la comarca en un poliesportiu de Sant Fruitós de Bages, un poblet molt proper a Manresa. Aquesta vegada, però, som tanta gent per a jugar, que es decideix organitzar un partit de futbol-7 en un camp de gespa artificial una miqueta més espaiós. Entre els jugadors dels dos equips podem trobar tècnics de so, productors, músics de tota mena com ara Toni Xuclà o la formació de pop-rock Gossos quasi al complet, Juanjo Muñoz inclós, que s’encarregarà de fer-nos la masterització del disc a principis de gener, quan tinguem tot el material enllestit. Del resultat no me’n recorde, la veritat: el que sí que puc dir-vos és que ens vam pelar de fred, dos graus sota zero no són cosa de broma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!