Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
Dimarts, 11 de desembre de 2007.
El segon dia el dediquem primordialment a gravar veus: agafem tema per tema iels anem endreçant progressivament fins que comencen a agafar color i arriba el moment de cantar-hi damunt. Nyanyo s’encarrega de deixar-los ben polidets perquè la base sone ben compacta i consolidada i em resulte el més còmode possible afegir la veu. En la sala seca n’hi ha un aparell que simplifica moltíssim la feina: és una espècie de mesclador portàtil que permet regular-se un mateix els volums dels instruments de la barreja, sense haver de demanar al tècnic "puja’m la guitarra, baixa’m la bateria, no escolte bé el baix, etcètera". Pel matí ens dóna temps a fer dues cançons: València, 9 d’Octubre i Síl·labes de vidre. A l’hora de dinar, Toni em porta a una alqueria prop de Salelles, a uns quinze minuts en cotxe dels estudis Kay. És una fonda anomenada Ca la Iaia, un restaurant rural on per un prou mòdic et serveixen menjar cassolà a l’altura del que et podria fer la teua pròpia àvia, la veritat és que el nom està ben aconseguit i, a més a més, la cuinera guisa de categoria. Amb la panxa plena, tornem a l’estudi i ens posem una altra vegada mans a l’obra. Seguim el procés que havíem deixat a mitges i aguantem enregistrant veus fins les vuit i mitja passades. Ens dóna temps a fer dues cançons més: Lletania i, després d’editar durant una bona estona la gravació de l’orqustra de cambra, Euskadi batega. Al final de la vesprada tinc la gola una miqueta cansada i decidim deixar lels temes que queden, que ja en són pocs, per al dia següent. Marxem a casa amb moltes ganes d’agafar el sofà, comença a pesar la setmana intensiva de Real de Montroi. Ens n’anem prompte al llit, que encara queda molta setmana per davant i estem fets caldo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola!
Pel que vaig llegint…això comença a tenir forma, eh! Ja tinc ganes d’escoltar-lo…
Així que estàs grabant a Manresa? Mm…la meva ciutat natal…bonica i curiosa, oi?
Doncs res xic, ànim que això ja ho teniu fet!
Per cert, dormir i descansar de tant en quant va prou bé, eh!que sembla que no pareu!;)
un petó!
salut!