Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

11 de desembre de 2007
4 comentaris

Dia 3. Baix i bateria / Orquestra de cambra

Dimecres, 5 de desembre de 2007.

Una altra vegada al tall. Les dues cançons que queden per gravar amb baix i bateria ens costen una miqueta més del que havíem suposat en un primer moment, però abans de l’hora de dinar ja hem acabat amb elles. Gus ha finalitzat la seua feina i s’acomiada de nosaltres. A Alfred encara li falta enregistrar el baix en un parell d’estrofes de Pamflet: ho deixem per a la sobretaula, amb la panxa plena és més fàcil inspirar-se. Aquest tema és un dels que més ens ha sorprés de tots els que hem treballat fins ara. En la preproducció del disc era una de les cançons que no teníem massa clar si funcionaria o no, però quan l’escoltem a través dels altaveus de la peixera, ens encanta. Canvi d’escenari: traslladem l’estudi a la sala d’assajos del Musical d’Alaquàs, on gravarem un tema amb orquestra de cambra. Més de vint músics participen en l’enregistrament d’Euskadi batega, una cançó que tracta sobre el conflicte basc i que comptarà, si les dates i els compromisos ho permeten, amb la col·laboració del cantautor guipuscoà Ruper Ordorika. Quan ja tenim tot l’equip instal·lat, marxem a sopar: som 30 persones que ocupem el 50% d’un restaurant xinés a dos carrers del centre d’operacions. Tant Laura com jo estem molt nerviosos, tenim dipositades moltes expectatives en aquesta gravació i no volem que res isca malament. Laura ha fet un arranjament preciós que crec que eniqueix considerablement el tema: són moltes persones a coordinar i estem parlant d’un montatge d’allò més delicat. Violins, violes, cellos, contrabaix, oboès, flautes, trompes i fagots se situen al voltant de la tarima del director, que s’atrinxera darrere d’una barricada de faristols on ha penjat cada una de les pàgines de la partitura general: els micròfons que hem llogat per a l’ocasió són tan sensibles que fins i tot perceben amb claredat el soroll de passar les fulles. Després d’alguns intents frustats, els músics comencen a agafar confiança i se solten una miqueta. Al final de la nit hem gravat quatre o cinc preses d’una gran precisió i qualitat i ens n’anem a casa amb la satisfacció d’una feina ben feta. Moltíssimes gràcies a tots els músics que heu participat en aquest projecte, us estem infinitament agraïts.

  1. Ie, ahir vaig sentir la de la’orquestta i la veritat és qu’està molt xula! Quan el Sent no mirava vaig aprofitar pâ fer-li una remescla rapera a base de pets i rots; igual demà te clave alguna veu de ‘Això ho pague jo!’ en Valência, 9 d’octubre, vols?

  2. Hola, Pau!

     
    Com m’ha agradat llegir aquestes cròniques de la gravació del disc. Espero amb delit el nou disc.

    Suposo que aquests dies deus anar molt nerviós i no pots gaudir del que representa gravar aquest segon disc, amb més dies, més prestacions, més músics, col·laboracions estel·lars, producció de luxe…
    Estic convençut que sortirà un disc boníssim, venint de tu no es pot esperar res més.
    Molta sort amb la feinada que encara et deu quedar per fer!!
    Una abraçada!
     
    Joan, Carme i Ermengol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!