Pau Alabajos

Dimarts, 4 de desembre de 2007

Ara va de bo: comença la gravació estricta. Arribem de bon matí a l’estudi i sonoritzem la bateria. Els micròfons estan col·locats correctament i les provatures no ens furten massa temps. Comencem amb les cançons lentes del disc, que són les que rítimicament parlant ens semblen més complicades: ens fiquem la feina més difícil al principi per anar relaxant-nos a mesura que les coses van eixint bé. El primer contratemps del dia es produeix quan ens adonem que la taula de mescles no té eixides suficients per gravar simultàniament, en directe, la base rítmica dels temes (guitarra acústica, baix i bateria) i una veu de referència que servisca de guia. Ens passem bona part del matí pensant la solució més adequada: enregistrar pendents (quasibé esclaus) del metrònom resta espontaneïtat a la interpretació i volem evitar-ho a qualsevol preu. Una miqueta abans de l’hora de dinar, prenem una determinació. Prepararem un patró de cadascuna de les cançons amb una guitarra i una veu de referència que Gus i Alfred utilitzaran per gravar en directe el baix i la bateria. D’aquesta manera, n’hi ha suficients eixides i ens assegurem la consistència i la unanimitat d’aquestos instruments, que són els fonaments robustos sobre els que s’han d’anar construint la resta de melodies i ornaments. Si falla la base, l’edifici cau a terra… Una vegada solventat aquest problema, ens posem a treballar. Portem les cançons molt ben assajades, o siga que de seguida comencem a veure resultats. A última hora de la vesprada queden només dos temes per enregistrar que deixem per al matí següent. Ens n’anem una miqueta més prompte a casa i tornem a sopar menjar italià, però aquesta vegada en un restaurant de Torrent situat al carrer major. A veure si demà rematem la feina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!