Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

19 de desembre de 2007
6 comentaris

Dia 10. Edició orquestra / pandero / guitarra clàssica

Dijous, 13 de desembre de 2007.

Comencem la jornada editant l’orquestra de cambra que vàrem gravar en el Musical d’Alquàs. Es tracta d’un dels temes més especials del disc. Vaig escriure la lletra d’aquesta cançó durant un dels moments més delicats dels darrers anys pel que respecta al conflicte basc. Per aquesta raó em feia molta il·lusió comptar amb la col·laboració d’un cantautor d’Oñati al que admire i respecte des de fa uns quants anys, Ruper Ordorika. Després del darrer concert que va oferir a València, a la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, li vaig proposar de participar en la gravació del disc i va accedir encantat. Ens vàrem conéixer a Castelló de la Ribera, fa dos estius, en un interessantíssim cicle de cançó que organitzen cada any. Mesos després vindria la part difícil, fer malabarismes amb les dates perquè poguérem coincidir en l’estudi de Manresa. Ruper ha realitzat una gira molt intensa de presentacions del seu últim disc, Memoriaren mapan, que fins i tot l’han portat a actuar a Manchester, Leeds o Praga en octubre i novembre. A més a més, durant el mes de desembre té previst preparar un disc en directe d’aquest espectacle. Amb una agenda tan apretada, es complica considerablement aquesta col·laboració. Al remat, després de pegar-li voltes i més voltes, decidim confiar en les noves tecnologies i optem per enviar-li per internet una còpia de l’arranjament per a orquestra de cambra d’Euskadi batega que va confegir Laura. Ell gravarà la veu des del País Basc i ens enviarà la consegüent pista d’àudio per poder afegir-la a la barreja final. És evident que no és la manera més ortodoxa de fer les coses, però no ens quedaven moltes més alternatives i per a mi era molt important la seua presència en una cançó com aquesta. Després d’enviar-li l’arxiu per correu electrònic, ens n’anem a dinar. Per la vesprada encara hem d’enregistrar un pandero en Pamflet i un passatge de guitarra clàssica per a Tinc una mania inconfessable i també haurem de clavar-li mà a alguns temes que portem verdets. Demà és divendres, quan acabem a l’estudi, agafaré l’autopista i passaré el cap de setmana a València: tinc ganes de desconnectar una miqueta.

  1.   He llegit atentament els teus darreres escrits, realment és molt engrescador enregistrar un nou treball. Nosaltres (Lilit i Dionís) hem començat aquest cap de setmana amb el nostre primer disc i és un treball molt il·lusionant.
      Fent memòria hem ve a la memòria hi ha uns quants musics joves més que  estem gravant un disc en aquests moments  o que l’acaben de gravar fa no res, a saber: Paral.lel 84, Les Maedeus, Lñuías Vicent, Voltor, La gossa sorda… això vol dir alguna cosa, no creus?
       Salut, força i sort amb el disc!

  2. Quines ganes ja de sentir-lo! Col·laboracions com la de  Ruper Ordorika no les té tothom!(una amiga de Vitoria no em deixa de parlar d’ell…hehe)
    Bé, si tens una estoneta he fet un petit escrit sobre la vostra música al meu bloc…

    vinga, que vagi bé!

    salut!

    ingrid

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!