Pau Alabajos

dissabte, 27 d’octubre de 2007, Sitges (el Garraf), Correllengua 2007

Els companys de l’Assemblea de Joves de Sitges ens han convidat a participar en les activitats programades amb motiu de la celebració del Correllengua 2007. Es tracta d’un cartell molt complet i per a tots els gustos, ple d’actes diversos: d’onze a una del matí, jocs infantils tradicionals; a les dotze, arribada de la flama simbòlica de la llengua; a dos quarts d’una, lectura del manifest unitari; a la una, desplegament de l’estelada i balls populars en la Fragata; a les dues, botifarrada popular; a dos quats de quatre, la nostra actuació; a les cinc, xarrada del pensador i filòleg Enric Larreula i a les sis, com a cloenda, manifest i cant dels segadors. Nosaltres arribem un poc abans de l’hora de dinar, des de Torrent fins a Sitges comptem aproximadament tres hores per autopista i encara en sobra temps per fer les proves de so abans de seure a taula. Els companys de l’Assemblea de Joves han preparat una torrada de llonganisses, botifarres i xoriços (encara no hem aconseguit copsar la diferència entre les nostres llonganisses i les seues botifarres i, que conste, no té cap mena de doble sentit!). Dinem tots junts en tres o quatre taules molt llargues, ben a prop del lloc on se celebrarà el concert. A València plovia quatre gotes quan hem agafat el cotxe, però a mesura que ens acostàvem a Sitges, l’oratge anava millorant gradualment i ara fa una temperatura molt agradable i corre una briseta suau. A l’olor de la carn torrada, alguns turistes amb traça de britànics s’arrimen i s’apunten a la festa. En acabant, després de desparar les taules i situar les cadires a la vora del cadafal, comença el nostre concert. Si ahir patíem per l’efecte del fred sobre el violí, hui és el mateix però al contrari: el sol cau picat i ens preocupa que la fusta de l’instrument puga clivellar-se si es recalfa més del compte. No obstant, toquem molt a gust, el tècnic de so ens ha calat des de la primera nota i es produeix una bona compenetració. Per a variar, se’m tranca la quarta corda de la guitarra acústica en Aloma, cançó que repetirem en l’apartat de bisos perquè ens veiem obligats a deixar-la a mitges. Durant tot el recital, el sol m’ha estat pegant directament als ulls i en les fotos que ens ha fet el Roger Soler (gràcies per la imatge que il·lustra aquesta crònica, company!) faig cara d’estar alçant una pedra d’una tona mètrica. A més a més, el violí no s’ha incendiat, però jo en canvi he acabat una miqueta marejat i he hagut d’anar a rentar-me la cara mentre Larreula encetava la seua conferència sobre l’estat de la llengua. El programa d’activitats finalitza amb la lectura del manifest i el Cant dels Segadors. Després d’acomiadar-nos de la gent de l’Assemblea, ens acostem cap a l’estació de Renfe amb els nostres amics Laia i Roger, que han baixat des de Barcelona en rodalies perquè el cotxe els ha jugat una mala passada. Com no, el rebombori de les infrastructures a Catalunya els esguita i es veuen obligats a agafar un autobús perquè la línia està interrompuda fins a nova ordre. Tornem a casa el mateix dia, amb tranquil·litat i bona lletra: l’endemà tenim assaig de les noves cançons i volem estar frescos per aprofitar la vesprada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!