divendres, 26 d’octubre de 2007, Torrent (l’Horta), Correllengua 2007
El passat 5 d’octubre l’Ajuntament de Torrent, administrat pel Partit Popular, va prohibir la celebració del Correllengua, adduint que la flama que simbolitza el nostre idioma era susceptible d’utilitzar-se per cremar fotografies de la monarquia. En aquest enllaç podeu llegir la notícia que explica les circumstàncies. Com que el regidor de seguretat ciutadana, Santiago Miquel, va fer unes declaracions a la premsa on assegurava que el motiu principal de l’impediment havia estat que els organitzadors no havien demanat els permisos pertinents i que l’ajuntament no tindria cap problema a autoritzar l’acte en cas que les gestions es feren correctament, els col·lectius del poble (la Gavella, el Col·lectiu Safranar, l’Ateneu Cultural Casino, Maulets) s’han reunit per sumar esforços i organitzar un correllengua amb totes les de la llei: unes 350 persones han acompanyat la flama durant tot el recorregut, que ha començat en la Plaça Bisbe Benlloch i ha finalitzat en la nova estació de metro a l’Avinguda del País Valencià, on s’ha llegit el manifest i una colla de dolçainers i tabaleters han interpretat solemnement la muixeranga. Durant la cercavila, un parell de membres del GAV han tractat de sabotejar l’acte amb crits de "som valencians i espanyols, mai catalans" sota la connivència de la policia local, que no ha intervingut fins al final. Es tracta, però, d’una qüestió quasibé anècdotica: la processó cívica s’ha desenvolupat sense més contratemps amb un to marcadament lúdic i festiu. En acabant, Sergi Contrí i un servidor hem actuat en acústic com a cloenda de l’acte. Pel que fa al concert, ha sigut un autèntic plaer: tocar a casa sempre resulta facilíssim. Sí que és de veres que hem passat una miqueta de fred, atés que l’oratge ja no acompanya per a realitzar recitals a l’aire lliure i, malgrat que el cadafal estava a cobert i no patíem per la pluja, sempre ens preocupa de manera especial que un instrument tan sensible als canvis de temperatura com és el violí puga fer-se malbé. Gràcies a la revolució tecnològica dels darrers temps, disposem d’imatges i sons reals de la cercavila, de la lectura del manifest i de les actuacions posteriors. Per tal d’il·lustrar la crònica, hem penjat un vídeo amb la cançó Línia 1, un tema que parla sobre l’accident de metro del 3 de juliol de l’any passat i que encara no hem enregistrat en cap disc: a principis de 2008, si no sorgeix cap imprevist, el nostre segon treball veurà la llum, inclosa aquesta cançó que ja anem avançant en directe des de fa cosa d’uns mesos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo tammé ha sigut usuari convençut de la línia 1 durant molts anys i sempre m’ha paregut qu’el puto metro fêa awlor a goma cremâ; això donaria pâ fer una introducció poètica de les teues, perô rôllo Salvat/Papasseit en La noia del tram.