Des de l’Edeta bimil·lenària B. C., fins a l’actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l’inframón.
Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com “mor”, i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una “mano ayrada”. I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de “creuetes” i “animetes soles” que ens imploraven una oració per tal d’alleugerir la seua vida més enllà…
Episodi 4 de Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!