fera ferotge

Doncs sí, jo també m’imaginava que en Gerard vivia en una caseta prop d’una cala paradisíaca, que la seva dona era una al·lota eivissenca i que ell, entre lletra de cançó i cançó, es passava el dia meditant.

Doncs no, té una vida la mar de normal, la seva dona és castellanoparlant i se sent més catalana que ell, a casa seva parlen català i castellà simultàniament i els seu pare era un gris desafecte amb el règim de l’època.

I què? Doncs m’ha sabut greu el linxament que ha sofert, primer per ell i després per aquest coi de país. Que hagi de sortir ell dies després a Rac1 o a El Periódico justificant-se no és gaire normal. Hauríem d’anar en compte amb el que es diu a través de les xarxes socials i relativitzar el que la gent piula emmascarada i no elevar a noticia els insults i les blasfèmies.

Els independentistes hauríem d’estar contents de que a la nostra riba, la independent, encara poc poblada, hi arribin barques plenes de nous convençuts procedents de l’altra riba, la dependent, més poblada que la nostra però amb greus problemes demogràfics (autor de l’al·legoria el mestre Titot). Hauríem de rebre aquestes barques plenes de nous convençuts amb els braços oberts i no fer-nos els estrets simplement perquè nosaltres som de la ceba i ells no. Doncs benvinguts tots a la nostra riba, parleu el idioma que parleu i vingueu d’on vingueu. Nosaltres fa temps que tenim raó i vosaltres us n’acabeu d’adonar, és igual, més val tard que mai.

I estic content en veure com cada cop som més, però em sap greu que “els meus” es comportin de la mateixa manera que com ho fan “ells”.

Gerard i milers d’altres, benvinguts a la riba independent, i a casa vostra parleu l’idioma que vulgueu. Jo també vull viure en un país lliure amb gent lliure.

Foto: Autor Xavier Mercadé extreta de www.enderrock.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!