fera ferotge

Som hereus dels paradigmes d’organització del segle passat, l’impacta de les noves tecnologies i la mundialització ha modificat els sistemes d’organització social que teníem, però només una petita ullada a la base associativa que tenim en serveix per poder dir que aquesta no ha fet els deures a l’hora de repensar-se i d’organitzar-se adaptant-se als temps que ens ha tocat viure. 

No heu entès res, no? Jo tampoc. [n’hi ha més]

Així començava un correu que vàrem rebre tots els inscrits al Google Groups d’Osona Decideix al mes de novembre del ja passat 2010. El correu continuava parlant sobre xarxes, nuclis i nodes. També parlava d’objectius, estaments i moderadors. I acabava amb un calendari per a una futura assemblea. Com que el remitent m’era conegut vaig llegir el correu amb atenció (en cas contrari hagués pensat que es tractava d’una secta o de quelcom estrany i l’hagués enviat a la carpeta de correu brossa ràpidament). Però vaig continuar llegint sense entendre res.

El mail conduïa a una pàgina web (aquesta) on allà et podies inscriure per assistir a l’assemblea constituent d’aquesta xarxa. Com que la curiositat em va capturar, i tot allò em recordava (per bo i dolent) a l’esmentada Osona Decideix de feia exactament un any, vaig decidir inscriure-m’hi.

L’assemblea la va moderar Jeroni Vinyet, president d’Òmnium Cultural d’Osona (i portaveu d’Osona Decideix, osonenc de l’any 2009, etc…). Ens va llegir el document base i va intentar resoldre els dubtes que tots els assistents teníem. Es va aprovar per majoria la constitució d’aquesta xarxa (vaig votar-hi a favor) i també que el moderador d’aquesta seria Òmnium Cultural (aquí vaig abstenir-me).
 
Vam sortir d’allà encara sense saber si aquesta xarxa, malgrat tota la literatura mística que la precedeix, seria res més que una web, un Google Groups, un bloc, una pàgina de Facebook… La veritat és que encara no ho sabem. El que sí que sabem és que serà el que els seus membres vulguin. I el que també sabem és què el més important és estar, entre tots, connectats i comunicats, i utilitzar tots el mitjans al nostre abast per a fer-ho possible, i el més difícil, que aquest accés de comunicació no ens acabi convertint en individus incomunicats.

La reunió també em va servir per poder dir en veu alta el que pensava d’Osona Decideix, del desencís i la frustració que va representar per mi, però això serà el tema d’un altre post.

Així doncs, us convido a seguir de ben a prop el procés d’aquesta encara incipient xarxa activament. Jo estaré al cas!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!