fera ferotge

ÒSCAR GUÀRDIA

18 de gener de 2011
cul(tura)
0 comentaris

L’Hort dels Cirerers

“L’art té d’especial i de bo que en ell no es pot mentir (…) Es pot mentir en l’amor, en la política, en medecina, es pot enganyar a la gent i fins i tot a Déu, hi ha hagut casos (…) però en l’art no es pot enganyar (…)

Ja ho veu, sovint em retreuen, el mateix Tólstoi m’ho ha dit, que escric sobre estupideses, que no tinc herois positius, revolucionaris,  Alexandres de Macedònia o ni tan sols, com a les obres de Leskov, un guàrdia honest (…) Però, on trobar-los? M’encantaria! Però on són? La nostra vida provinciana, les ciutats sense pavimentar, els pobles, immersos en la pobresa, la gent feta malbé (…) Tots quan som joves piulem feliços com pardals sobre el fem, però quan en tenim quaranta ja som vells i comencem a pensar en la mort (…) Nosaltres, uns herois? (…) Vostè diu que ha plorat amb les meves obres (…) No és per això que les he escrites. Ho he fet per a dir a la gent només una cosa: “Mireu-vos bé i fixeu-vos en la vida inútil i trista que porteu”. El més important és que la gent entengui això. Quan ho entenguin, segur que construiran una altra vida, una vida millor. Jo no ho veuré, però ho sé: serà una vida completament nova. I els que ja ho han entès? Bé, aquests ja trobaran el camí sense mi. I ara anem a dormir, s’acosta una tempesta…”

Anton Txèkhov en una conversa recollida per l’estudiant A. Serebrov el 1902. [n’hi ha més]


Avui fa 107 anys (i un dia) que es va representar per primera vegada L’Horts dels Cirerers d’Anton Txèkhov al Teatre de l’Art de Moscou, mesos abans que moris, el 2 de juliol de d’aquell mateix 1904.

Amb aquesta obra Txèkhov explica de forma còmica com una família russa benestant de finals del segle XIX perd la seva casa i les seves propietats (i amb elles l’hort dels cirerers), que són subhastades al no poder fer front a l’hipoteca. La casa la compra un nét d’un dels antics treballadors d’aquelles terres, que ho fa endeutant-se fins als límits per a construir-hi cases per estiuejants.

Així que, si voleu veure una al·legoria del segle XXI escrita fa més de cent anys, aneu a veure-la. A més a més, podreu gaudir amb la fascinant posada en escena que broda Julio Manrique.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!