U.S. Defense<a href=”http://www.coachstoree.net/“title=”Coach Outlet Online”>Coach Outlet Online</a> Secretary Leon Panetta issued an<a href=”http://www.coachsoutletonlinee.net/“title=”Coach Outlet”>Coach Outlet</a>
ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
8 de febrer de 2012
Sense categoria
1 comentari
GRAPEJAR O ACARONAR LES DONES?
Comentaris arran del comentari d’una dona que proclama el seu dret a ser acaronada i no grapejada.
Llegeixo un poema d’un senyor que diu que li agraden els pits de les senyores. En una època en que les excepcions s’estan convertint en regles i les regles en excepcions, sembla que que a un senyor li agradin els pits de les senyores sigui quelcom excepcional. I en una època en que el feminisme ens ha volgut fer creure que les senyores són pur intel.lecte que un senyor s’atreveixi a dir que li agraden els pits de les senyores arriscant-se a que li diguin masclista, reaccionari i ves a saber què més em sembla d’una valentia enorme. Perquè ara als senyors resulta que només ens agrada el cervell de les senyores o, a tot estirar, la seva ànima, però el que és el seu cos no ens interessa en absolut.
Aquest poema valent, escrit en versos lliures i nítids ha tingut com a recompensa un comentari que m’ha cridat tant o més l’atanció que el propi poema: el comentari d’una senyora que reclama que els pits femenins siguin acaronats i no pas grapejats, com dedueixo que deu passar sovint. Aquest comentari el trobo d’una sensualitat i d’una humanitat tant profunda que m’he sentit desconcertat.
Fa anys vaig escriure un micro conte que explicava que un mascle, remenant els mugrons de la seva parella, els hi havia donat tantes voltes que finalment havia sintonitzat Catalunya Ràdio. Potser una de les primeres coses que haurien d’aprendre els mascles respecte dels mugrons femenins i dels pits en general és que són delicats i que no han estat creats per a que nosaltres hi fem animalades, sinó per a que els admirem i els estimem. I quan algú estima ho fa amb delicadesa, perquè sinó només s’estima ell mateix i encara seria discutible.
Però la cosa dóna més de sí, crec. Potser no es tracta de tornar a l’època trobadoresca però sí de refinar tot allò que d’aquella època ens pot continuar sent útil. Digue’m els hi a les feministes que, malgrat el seu discurs, a nosaltres ens agrada el cos de les dones ( i el seu cervell i el seu cor i la seva ànima ). I procurem ser dignes cavallers d’aquest cos, d’aquest cervell, d’aquest cor i d’aquesta ànima. I per a ser-ne dignes, si veritablement hi ha amor, cal que hi hagi respecte i tendresa.
I no és precisament l’acaronament la síntesi de l’amor, el desig, el respecte i la tendresa? I no és precisament el grapeig la síntesi de la posessió, la manca de respecte, la rudesa i l’escarni? Es pot estimar una dona sense respectar-la? Se li pot fer l’amor grapejant-la? Sembla que per a fer l’amor la primera cosa que cal és que l’home i la dona que el fan se sentin estimats i això demana acaronaments espirituals i corporals, tendressa.
No seré jo qui critiqui el sexe per el sexe –seria un hipòcrita si ho fes – però penso que fins i tot en els casos en que no hi ha amor i hi ha sexe la tendresa i el respecte és important. Es important si, després del coit, hom aspira a que els dos estiguin en pau amb el món i no amb la sensació de ser una piltrafa ens mans d’un altre.
Aquests dies que fa tant de fred, el poema i el comentari fan niu a la meva ànima i la tornen més càlida. Penso que a partir d’ara intentaré acaronar millor i no només amb carícies, sinó també amb paraules, amb gestos, amb accions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!