Ja he comentat en altres blogs, i torno a insistir-hi perquè és
cabdal que és recordi, que la lluita per la llibertat és una qüestió
ontològica.
ENCARAR EL CONFLICTE
Ja he comentat en altres blogs, i torno a insistir-hi perquè és cabdal que és recordi, que la lluita per la llibertat és una qüestió ontològica.
El Ser, la Realitat, de la qual homes i pobles en som expressions, camina inexorablement cap a la manifestació de cotes més elevades de llibertat i de consciència.
La Realitat exigeix l’expressió en plenitud de cada una de les seves
manifestacions. Quan hi ha energies, com en el cas del nostre poble, encarnades en persones i institucions, que n’obstaculitzen l’expressió en tota la seva bellesa, es genera un conflicte que s’ha d’acarar indefugiblement si volem avançar en el camí de l’evolució, que és el camí de la llibertat.
La situació de marasme en què estem inmersos ha estat ocasionada per la incapacitat per part dels nostres representants polítics d’acarar aquest conflicte, de denunciar clarament que hi ha una situació de submissió i opressió, i d’assumir l’exigència i el dolor que això comporta.
Per motius històrics dolorosos, el conflicte ens espanta. I hem optat per la resposta infantil, ignorar-lo. I no ens hem adonat que defugint i negant el conflicte només l’enmascarem i l’augmentem. La confusió generada ha estat tan enorme que fins hi ha qui ens vol fer creure que no existeix. No acarar el conflicte augmenta l’opressió, perquè ens fa més febles. Cada vegada que una persona o un poble es neguen a acarar el conflicte que se’ls presenta, i no el solucionen, s’estan debilitant, perden el poder i una oportunitat meravellosa de creixement.
Quin és l’instrument imprescindible per encarar els conflictes? LA RESPONSABILITAT.
Cal assumir la responsabilitat de cercar en primer lloc la Veritat: la
clarividència d’entendre que qualsevol opressió és injusta i contrària a la Voluntat última de la Realitat.
I cal assumir la responsabilitat d’actuar-hi en conseqüència, a nivell individual i col.lectiu.
En un cas de conflicte com el que vivim no hi ha neutralitat possible. O ets part de la solució, o esdevens part del problema.
Si continuem ancorats en les actituds acomodatícies i covardes que ens han caracteritzat en els darrers anys, som part del problema, i en som tant responsables com l’estat espanyol o la partitocràcia catalana.
Si decidim reconèixer el conflicte, acarar-lo i respondre-hi amb la
contundència i la coherència que cal, assumirem la nostra resposabilitat i podrem transformar-lo en una palanca cap a la llibertat. L’exercici de la responsabilitat ens transformarà de víctimes en creadors de la nostra realitat.
Si no acarem el conflicte, estem permetent que l’opressió augmenti. El desenllaç en serà la desaparició com a poble.Tot manllevant un concepte d’en Raimon Pannikkar, haurem generat amb la nostra covardia i la nostra irresposabilitat un avortament còsmic, un forat en la trama universal cap a la plena expressió de l’Esser/Realitat en totes les seves facetes (de la qual el poble català n’és una).
L’alliberament genuí comença a nivell individual, amb l’exercici coherent de la responsabilitat aplicada a transformar el conflicte a través d’actes concrets que vagin trencant els lligams de subjecció que hem permès:
emprar sempre la llengua catalana, consumir productes culturals catalans i/o en català, verbalitzar obertament la paraula llibertat i
independència, comprometre’s amb accions concretes….
La responsabilitat i el compromís personal és necessari però no
suficient. Per a una resolució total del conflicte es fa imprescindible la plasmació col.lectiva d’aquesta voluntat d’acarar el conflicte i transformar-lo utilitzant actituds valentes, coratjoses i intel.ligents.
Es fa imprescindible entendre que aquest conflicte és el repte que se’ns ofereix i que hem de saber superar per créixer com a poble cap a un nivell més elevat de llibertat.
L’organització col.lectiva que assumeix aquesta responsabilitat històrica ja existeix. Es CATALUNYA ACCIO.
Ara és l’hora de passar del compromís individual al col.lectiu per fer units el pas definitiu cap a la LLIBERTAT.
Maria Torrents
Consellera Nacional de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I com el tindre seleccions esportives pròpies els agermana encara més des del respecte i admiració mutua.
I com juguen el trofeu de rugby europeu de les cinc nacions animan els seus respectius equips amb tot el respecte i de forma civilitzada.
No com altres que semblen estar per civilitzar i anteposen no es sap ben bé quina mena d’unidad i sacrifici als antics deus.