A sol ixent de l'Edèn

¡Era una època exaltant, aquella primavera de 1931! ¿N’hi haurà mai més cap de tan primavera com aquella?

En Lluís i jo i tu i tots nosaltres , els estudiants revolucionaris, ens havíem trobat al Palau de la Generalitat el 14 d’abril aquella tarda inoblidable, quan el coronel Macià proclamà la República Catalana; !quins cabells més blancs i quins ulls de poeta els del vell coronel conspirador, com se li humitejaven cada vegada que sortia a la balconada per saludar la multitud que s’atapeïa a la Plaça de Sant Jaume! Tots érem germans aquells dies, no hi havia més que catalans; els cabells blancs d’un vell coronel i els alegres colors d’una bandera que era des de segles la de tots i a tots ens unia havien fet aquell miracle !Com espetegava al vent de primavera, quina alegria a tots els ulls, com podia aquella bandera lluminosa fer-nos sentir tots fills de la mateixa gran família! ¡Quina glòria la d’aquell Catorze d’Abril!

(Joan Sales, Incerta Glòria)