L’equip més tècnic va repassar el motor, canviant les peces deteriorades, que diu que l’han deixat com nou, tot i que no han acabat del tot la feina. Vela nova, ressistent i lleugera alhora. D’aquestes que ressisteixen els temporals més cruents.
Quan em van fer saber que la barca era ja a punt per a feru na petita navegació de prova, que que els dic: Molt bé.Heu arranjat el vaixellen tot el possible, però i el patró? Qui arranja el patró. Les cames tortes, els braços de cotó fluix i sense ganes de navegar, què?
El patró té un altre equip tècnic per al seu esquelet i entre naps i cols que li prescriuen veu que va tirant. Així que després d’uns dies de reflexions profundes i de considerar positivament aquella dita de l’home vell: Val més reemprendre la singladura que cremar les veles, navegant poc a poc prop del moll i sense posar el pensament en temes que han passat aquests dos mesos, aquí em teniu navegant maldestre i contemplant des del mar els prats del caos i la maldat.
Ja no en faig massa cas perquè pot ser que algun amable blocaire em va llegir ja fa mesos quan deia que aquest sistema capitalista estava esgotat perquè e ls poderosos l’estaven ensorrant. Ja hi som.
Sí que servo un minut de silenci per la mort de Vicenç Ferrer a l’Índia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui comença l’estiu i tornem a llegir-vos ! Ben retrobat, ja ens teníes una mica preocupats. Navega poc a poc, no calen presses, ni neguits. Els ‘tècnics’, pel que llegeixo han fet una molt bona feina.
Benvingut novament a la casa dels blocaires, de la que mai n’havíes marxat ….
Bon diumenge … i avui fresquet ! Que bé …
Bé, bé, bé…finalment (quasi) tot arreglat….Continuaré llegint-te.
Comença l´estiu, recomences el blog.
Moisès, me n’alegre molt de tornar a tindre’t per ací…, t’esperava.
Vinc de tant en tant al teu port. El meu vaixell també ha tornat ronser, però res de cremar les veles. Com deia en Costa : Amunt anima forta. Una abraçada molt i molt gran, vorejant els perfils de la terra i la llum de l’estiu.