Moises Queralt Bernadas, Bloc

Ja el visitava de tant en tant i em venia encara més tristesa. Sort  d’alguns amics i tècnics que m’anaven repetint que aquell estri esbalandrat i mig podrit faria aigües a no tardar si no s’hi posava mà. I com que jo, que sóc el patró del vaixell, no m’hi vaig negar es van posar mans a la feina. L’un va canviar les costelles podridres, un altre va afiançar l’arbre, el van calafateixar amb molta cura i dues o tres capes de pintura d’aquesta que és especial per als vaixells.

L’equip més tècnic va repassar el motor, canviant les peces deteriorades, que diu que l’han deixat com nou, tot i que no han acabat del tot la feina. Vela nova, ressistent i lleugera alhora. D’aquestes que ressisteixen els temporals més cruents.

Quan em van fer saber que la barca era ja a punt per a feru na petita navegació  de prova, que que els dic: Molt bé.Heu arranjat el vaixellen tot el possible, però i el patró? Qui arranja el patró. Les cames tortes, els braços de cotó fluix i sense ganes de navegar, què?

El patró té un altre equip tècnic per al seu esquelet i entre naps i cols que li prescriuen veu que va tirant. Així que després d’uns dies de reflexions profundes i de considerar positivament aquella dita de l’home vell: Val més reemprendre la singladura que cremar les veles, navegant poc a poc prop del moll i sense posar el pensament en temes que han passat aquests dos mesos, aquí em teniu navegant maldestre i contemplant des del mar els prats del caos i la maldat.

Ja no en faig massa cas perquè pot ser  que algun amable blocaire em va llegir ja fa mesos quan deia que aquest sistema capitalista estava esgotat perquè e ls poderosos l’estaven ensorrant. Ja hi som.

Sí que servo un minut de silenci per la mort de Vicenç Ferrer a l’Índia.