Ahir en parlàvem i expressava la relativitat dels paràmetres que hom empra per a establir el valor o importància de les persones. Per cert, que els personatges importants amb els quals m’havia de trobar van mostrar una actitud molt positiva, constructiva, en relació als temes que tractàrem i vam avançar força en direcció als objectius que hom pretén assolir. És clar que no va sortir rodó del tot. Què hi farem? Ja deia l’àvia de casa que no es pot matar tot el que és gras. Però…parlem d’altres personatges importants.
Ja descartava el poder econòmic. El descartava (que no vol dir despreciar) com a element que em determini la importància d’un individu. Doncs què? La capacitat d’influir, la intel·ligència?.. No sé, no em veig en cor d’establir una prelació perquè em penso que tinc l’angle equivocat. A mi, personalment, el personatge que més em
mola aquests darrers anys és el senyor Bucowski (Repareu en la u, que el diferencia d’un homònim també famós i aquest real).
El meu senyor B. no ho és de famós. És mes aviat estrany. Cec, vell i molt alt i prim. diu unes coses molt estranyes. Que si totes les persones som iguals, que allò que tenim no és nostre, que si ens fan enfadar hem de callar. Però sobretat, sobretot, que diu ben convençut que ell tocarà el cel amb les mans. Home!… Diu,
Ja que no el puc veure i diuen que és tan bonic jo el tocaré amb les mans. Home!… I és clar, de tant dir coses estranyes que moltes vegades molesten les consciències, ha perdut tots els amics i només li queda una amigueta. Es troben pels carrers quan surt de l’escola i el senyor B. passeja amb el seu bastó i un gos blanc que li fa de guia. Parlen de les coses que parlen els senyors i les nenes de sis anys amb els cabells rossos i els ulls de color blau cel. I es tenen estimació, vet’ho aquí. A la nena no li molesten les coses estranyes que diu el senyor B. i la forma com el seu amic podrà aconseguir toca rel cel amb les mans la té molt preocupada. I de tant reflexionar-hi ha trobat la solució.
Em sembla senyor Bucowski que ja sé el què podem fer perquè pugui tocar el cel amb les mans. Les hi agafa i se les posa a la cara fins a tocar els seus ulls preciosos.
Com que tothom em diu que tinc els ulls de color del cel ara és com si toqués el cel amb les mans, oi senyor Bucowski? Al senbyor B. li van relliscar les llàgrimes per la cara i des d’aquell dia ja no va dir més que tocaria el cel amb les mans. Deia,
He tocat el cel amb les mans!!
Important el personatge. Ara, que la nena Déu n’hi dó.
..El dia tretze de desembre, festa de Santa Llúcia, una oftalmòloga (doctora jove i molt eficient) es passarà una estoneta del matí dedicada a obrir-me la parpella de l’ull dret amb un bisturí per a eliminar-hi un petit quist infectat. Arran d’això penso que potser els oftalmòlegs son també persones molt importants.