Fa pocs dies el crític d’art Joan Isart va pronunciar una conferència sobre el filòsof Francesc Pujols a la Biblioteca de la Torre de les Hores a Martorell. No vaig poder assistir-hi i me’n dolc perquè m’hauria agradat poder sentir el què deia el senyor Isart sobre un personatge tan controvertit
Jo el vaig conèixer Francesc Pujols. Jo era un noi de 10 o 12 anys i la mare m’enviava a tallar els cabells a la barberia de cal Llesques i en alguna ocasió vaig coincidir-hi car Pujols hi anava freqüentment perquè era amic del barber i hi feia tertúlia, una de les especialitats del filòsof en la qual va reeixir. Un tertúlia de verb enginyós que era la causa i motiu del prestigi que tenia entre la gent del poble. La presència de’n Francesc Pujols imposava. No solament pel seu físic sinó també per la seguretat i la ironia del seu verb. La gent pensava, A veure què em dirà i què respondré jo. Una vegada, a cal Llesques, es va dirigir al senyor Granota i amb aquella veu de tro va preguntar-li, Què Cisquet, ja heu sentit la tronada aquesta nit? El senyor Granota només pel fet de ser increpat per en Pujols ja es va acollonir i va pensar que quedaria malament si responia que no i fa va gestos afirmatius amb el cap. En Pujols esclatà en un riallada ostentòria i profunda. Feia dies que no hi havia tormentes. A mi no em va dirigir mai la paraula perquè em degué veure massa jovenet però el vaig sentir discursejar força i moltes vegades no vaig saber entendre’l. Un personatge curiós, anecdòtic. Molts dels seus fets i acudits es contenen en un llibre d’Isidre Clopas titulat "Anecdotari de Francesc Pujols" editat fa molts anys per Biblioteca Selecta. Més recentment hom va inciciar activitats i accions culturals per a donar a conèixer i reivindicar Francesc Pujols en els terrenys de la filosofia i la literatura. Francesc Pujols va començar de poeta. En la seva joventut. Després ja no. Un sol llibre de poemes:
Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols amb un pròleg de J.Maragall. He fullejat aquesta matinada l’exemplar de l’edició original de 1904 que em va regalar la Montserrat anys enrere.
Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar.