Els catalans no podem votar, la cosa ha arribat fins al límit de viure en un estat d’excepció o una dictadura orgànica, i és que no podem votar.
I algú, al llegir això deu pensar que exagero o manipulo, no, gens ni mica.
No només no podem votar una consulta que determini el nostre estatus jurídico-polític.
El problema és que quan votem al Parlament de Catalunya o als nostres ajuntaments, aquell vot és inútil, la causa n’és el desballestament competencial i de decisions, quan el Palament de Catalunya aprova una llei important, l’estat la envia al Constitucional o en fa una altra o un decret que anula la del Parlament.
I el govern central ja ha començat la maniobra de buidar de contingut i finançament les competències municipals i les seves finances.
Total, o ens hi posem de debó, o ens ho desballestaran absolutament tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els partits “centralistes” es poden escudar amb l’actual Constitución española per impedir qualsevol referèndum que creguin inconvenient (i tindràn, legalment, les de guanyar). Però aquest fet no treu que la manca d’esperit democràtic sigui una cosa ben certa en la política autonòmica (o “nacional”, si algu prefereix aquest mot) catalana: l’expresident del Parlament (el sr. Benach, d’ERC) no va permetre la votació d’una ILP referent a un referèndum sobre la independència amb l’argument que la gent no té dret a decidir sobre tot; la “consulta” que tant es parla no serà vinculant; cadascu dona per fet que el proper Estat català serà com ell diu, sense parar-se a pensar si la majòria de la gent pensa el mateix…
Atentament, i bona setmana