Democràcia o repressió

Fa molts anys, crec que encara era adolescent, vaig llegir “El Procés” de Franz Kafka, és per això que actualment recordo pocs detalls del llibre, però fa dies que tinc la sensació que em va deixar el llibre en aquell moment. Es tractava d’un sentiment d’indefensió de l’ésser humà davant la burocràcia, una burocràcia portada per una sèrie d’individus que formen part de l’engranatge.

Aquesta sensació havia quedat dins meu com a crítica a situacions quotidianes provocades per la burocràcia de l’administració o altres burocràcies que ens toquen viure en la nostra vida quotidiana. Aquesta situació no m’angoixava com ho està fent actualment veient com tota la burocràcia de l’Estat Espanyol està atacant als seus propis ciutadans que paguem aquesta maquinària amb els nostres impostos.

La situació dels presos polítics, el què els han fet i els volen fer, la de tots els represaliats i perseguits, em va portant a la ment les experiències d’aquell personatge innocent del llibre davant la maquinària de l’estat.

El llibre va ser escrit abans que la humanitat veiés com la maquinària d’un estat com l’Alemany arribés a aniquilar a milions de persones. Una maquinària formada per milers de persones que feien la seva feina, una feina que provocava grans atrocitats. Per això la meva obsessió, quan intento explicar-me què va passar a Alemanya als anys 30, sempre ha estat la d’intentar imaginar-me a les persones que treballaven en aquella bogeria. Intentar imaginar-los en la seva vida quotidiana i preguntar-me si eren tan diferents a cada un de nosaltres.

Quan veig la maquinària de l’Estat Espanyol atacant amb aquest acarnissament a: polítics que van complir amb les seves promeses electorals, policies que van complir les ordres dels jutges sense provocar ferits, activistes que van fer els possibles perquè la mobilització fos pacífica i no es desbordés; intento imaginar-me a totes les persones que treballen en aquesta maquinària i a totes les que la defensen amb els seus articles i opinions. Davant aquestes situacions em pregunto si no poden parar un moment i adonar-se que estan construint i justificant un monstre molt perillós.

Per això hem d’aconseguir revertir aquesta situació i crear un sistema que premiï el servei a la ciutadania i no l’ataqui, per defensar els interessos de les oligarquies. Tal com deia en Jordi Cuixart: “som en una cruïlla, els camins són clars: o democràcia o repressió”. En conseqüència: aparquem les diferències i apostem per la democràcia en forma de República Catalana, si no ho fem transitarem cap a la repressió.

Quant a Mireia Canal

Vaig néixer i actualment visc al poble de Puig-reig, a la comarca del Berguedà. Sóc economista i treballo en aquest camp, però sempre m'ha agradat molt llegir i escriure. Feia temps que em ballava pel cap de fer un bloc on compartir diversos escrits que vaig fent.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Democràcia o repressió

  1. Joan Bertran diu:

    Si, però crec que hem arribat a un punt , que no es pot acabar només amb paraules pacífiques, i no ho podrem aconseguir sensa la força o l’enfrontament.

  2. Annabel diu:

    El que ells busquen és violència i no hem de caure en aquest atzucat. Hi ha altres maneres, com la desobediència civil, incidir en punts estratégics com l’economia ….però necessitem unitat, tant per part dels polítics i del propi poble. El poder rau en el poble. Res és fàcil , però res és impossible. Guanyarem💪🏽

  3. Valentí Torra Bitlloch diu:

    No sé si anem bé o no. El que sí que sembla cert és que el camí camí cap a la “possibilitat” de fer una República no “kafquiana” és irreversible. Mentre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*