Mirades

Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1956) és fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l’executiva i vocal de la junta d’Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.

-Quins són els objectius de l’assemblea Nacional Catalana?
L’Assemblea Nacional Catalana té un únic objectiu: que Catalunya esdevingui un Estat independent. Com a entitat de la societat civil el que fem és pressionar la classe política perquè faci passos decidits cap a la independència i, a la vegada, ens mobilitzen per arribar arreu del país per tal d’ampliar i consolidar la majoria social favorable a l’Estat propi.

-Com s’organitzen territorialment?
A través d’assemblees territorials. Actualment ja superem les 350, i són la clau de volta de l’èxit de l’ANC, ja que gràcies a les assembles locals estem arrelats al territori.

-Està satisfeta amb Declaració de Sobirania aprovada el passat 23 de gener al Parlament de Catalunya?

En línies generals sí. Vam dir que el principi irrenunciable de la Declaració és que es declari Catalunya com a subjecte polític i jurídic. Aquest fet s’ha acomplert i és imprescindible per al procés cap a la independència perquè ens dota de legitimitat per poder dur a terme el referèndum.

-Quina opinió té sobre el No del PSC?

Lamentem la posició del PSC, però preferim quedar-nos amb el que és positiu; i és que una quarta part dels seus diputats va negar-se a votar en contra tot i que això hagi suposat trencar la disciplina de vot i enfrontar-se a sancions. És un gest que evidencia que el debat dins del PSC segueix obert i que és possible que, en el futur, canviï de posició. Difícilment es podria entendre que un partit tant important a Catalunya com el PSC decidís excloure’s del camí cap al dret a decidir que hem endegat i quedés arrenglerat al costat del PP i Ciutadans.

-I sobre el sí crític de les CUP?

És evident que, ja que des de l’ANC considerem bàsica la Declaració, hauríem volgut que els tres diputats de la CUP hi haguessin votat a favor. Ara bé, no tenim cap dubte sobre el compromís nacional de la CUP i, per tant, creiem que en el futur els partits favorables a la independència aconseguiran el consens necessari per afrontar aquest gran repte.

-Quin model de País demana l’Assemblea Nacional Catalana?

La gran força de l’ANC és la seva transversalitat; la seva capacitat d’aglutinar gent d’opinions polítiques molt diverses que són capaces de treballar colze a colze per l’únic objectiu que comparteixen: la independència. A l’Assemblea hi ha gent des d’Unió fins a la CUP, a més de molts altres que no s’identifiquen amb cap partit, i per tant es dedica únicament i exclusiva a treballar per la independència. Tot i això, sempre hem defensat que la independència no és un fi en si mateix, sinó una eina per viure millor, independentistes i no independentistes, i per tant apostem clarament per un país més just i democràtic que l’actual.

-Creuen en clau de Països Catalans? Si és així com és vertebraria en l’actual marc polític?

Sí, sens dubte. El darrer punt del nostre full de ruta és aconseguir la llibertat de la nació catalana, a través de la unió federal dels diversos territoris dels Països Catalans si així ho decideixen. Dit això, l’àmbit d’actuació de l’ANC és el Principat de Catalunya, i l’objectiu és que es creïn assemblees de similars característiques al País Valencià (on ja hi va haver una presentació pública) i a les Illes Balears (on ja s’ha constituït). Entenem que la realitat política dels diferents territoris dels Països Catalans és diversa, i els ritmes són diferents, i aquests ritmes s’han de respectar.

-La clau per la cohesió social en tot el procés d’independència quina és?

Els catalans hem demostrat ser un poble el suficientment madur com per poder encara un procés com l’actual sense cap mena de risc per a la cohesió social. Precisament els qui més parlen de risc de trencament social són els principals fomentadors de divisió i de crear conflictes artificials com el de l’escolarització en català. Que potser existeix risc de trencament social pel fet que més de la meitat dels catalans vulguem la independència i encara no la tinguem? Independentistes i no independentistes som el suficientment demòcrates com per acceptar la voluntat majoritària del país, sigui en la direcció que sigui. L’únic requisit que ha de conduir aquest procés, doncs, és que sigui escrupolosament democràtic.

-Catalunya és d’esquerres? Conceben una Catalunya independent de dretes?

Aquesta és una pregunta per als sociòlegs del país. Les enquestes diuen que hi ha una majoria de gent que es defineix de centreesquerra o esquerra respecte els que es defineixen de centredreta o dreta. Però bé, aquest no és un àmbit d’actuació i anàlisi de l’ANC.

-Creu que al final serem nosaltres els que decidim per sobre dels partits?

Evidentment el poble decidirem el futur que volem per al país amb els nostres vots, però són els partits polítics els que es presenten a les eleccions i els que acaben governant. Hem de decidir quin futur volem entre tots i els partits han de governar respectant la voluntat del poble.

Sílvia Altadill

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!