Mirades

COM SER UN BON MOTXILLER I NO MORIR EN EL INTENTO

M’he trencat molt el cap decidint sobre com podria començar aquesta aventura interactiva. I com que en un principi volia parlar de viatges i lo bonic que es viatjar, i quina riquesa cultural,i quantes coses aprenc, i que bonito es no tener un duro i viatjar sobrevivint…. així que com no tot es or lo que llueix (que poc catalana es aquesta expressió) he pensat que seria una bona opció començar amb els 10 manaments bàsics que tot motxiller viurà en qualsevol aventura. Som-hi!

1.- Tot motxiller farà la seva bugada en un lavabo públic o en el seu defecte privat.
Només necessites una galleda i una ampolla del xampú més barat que hagis trobat. Això si, no pots perdre temps netejant, hi ha massa coses per veure, només cal posar la roba a remulla una nit sencera, temps necessari per què aquella olor a suor i vida s’emmascari amb l’aloe vera del xampú.
2.- Tot motxiller robarà aquelles coses bàsiques que “regalen” als hostels.
I no, no parlo dels sabonets, gorres de dutxa i agulla i fil per cosir, això es per rics…. Nosaltres robarem paper de w.c (tot el que puguem i més), tovallons de paper (si, encara més paper, per si de cas! Mai se sap on podem tenir una sorpresa estomacal) i si m’apures jo sóc de les que agafo mig d’amagat la manteta i coixí que et “deixen” a l’avió, perquè penses que sempre pot ser útil i al final no és més que un pes absurd a la motxilla.
3.- Tot motxiller té la capacitat innata de crear el caos en una habitació quan només fa cinc minuts que ha fet el check in.
No se que ens passa, suposo que es aquella sensació de fer d’aquell lloc llardós una petita casa pròpia i comences a treure coses i papers, mooooolts papers que no saps com han arribat a les teves butxaques. I milers d’ampolles buides, perquè si, t’agrada anar ben carregat i notar el pes del viatger a sobre, perquè així tot es més sentit. I pots justificar el desequilibri de menjar per 0,70cts (perquè tens el pressupost molt ajustat) i donar-te un massatge per 10 euros, perquè clar això de carregar la motxilla em deixa l’esquena fatal…. m’entens, oi?
4.- Tot motxiller es regalarà un bon esmorzar, penseu que es necessari per agafar forces i afrontar la quantitat d’aventures que viureu durant el dia!
Haureu de riure, plorar, discutir, jugar, cridar, córrer (perquè perds el bus) o res de tot això. Potser teniu un dia banal, de no fer res més que estirar-te enmig de la sorra blanca i les aigües clares del carib mentre llegeixes un llibre sobre el centre energètic humà. Que també es feina dura eh companys i per tal d’assimilar totes aquestes emocions, no hi ha res millor que un bon plat de fideus, arròs picant, beeeen picant o una sopeta acompanyada d’un café ben calentó. Perquè si, quan viatges fas aquesta classe de “guarrades” i mescles menjars que a casa teva o veurien com un sacrilegi.
5.- Tot motxiller serà capaç de caure adormit en qualsevol lloc
 Qualsevol implica des de un bus amb gent vomitant i cridant just al teu costat, un vaixell infestat de cucaraches i males olors fins a bancs que et pots trobar enmig del poble. I si, caus rebentat, en la postura més difícil possible, però et dona igual, perquè l’únic que vols es parar el cervell i cames una estona. Zzzzzzz….

6.- Tot motxiller farà un curs accelerat de “Com fer la teva motxilla i no morir en el intento”. Algo bàsic i essencial: Tot ha d’anar enrotllat, TOT! Tu fes rotllets de primavera amb tot i veuràs com al final cada petita cosa acabarà tenint el seu espai. Paraula de motxillera que sempre porta coses absurdes i innecessàries.

7.- Tot motxiller carregarà més del compte, perquè en els fons li encanta sentir-se una Barbie accessoris i caminar sota el sol asiàtic i sentir la suor recorrent el seu cos bru i salat. Sent el pes del viatge dins teu…és una experiència única 😉

8.- Tot motxiller farà un diari de viatge on explicarà les meravelloses aventures que viurà i sentirà per primer cop, aquelles ganes de treure l’artista que porta dins. I si, et creus que allò que acabes de dibuixar es la millor obra d’art conceptual que hagis fet mai. Dios, como me quiero y me gusto… hauria de dedicar-me potser? I aquí es on TOT comença, dubtes existencials. Estic fent el que m’agrada? M’hi vull dedicar? A través de l’art he descobert que puc treballar amb les mans d’una altra manera… Ho deixo tot i marxo a viure pel món? Al final sempre et cagues una mica i acabes tornant a casa on et dones cops contra la paret per no haver tingut el valor d’apostar pel risc.
9.- Tot motxiller farà del seu passaport una nova col·lecció de “cromos” i jugarà amb altres viatges al “tinc, no tinc…”. Aconsegueix el màxim de segells d’entrada al país possibles i entraràs al sorteig d’un viatge a la volta el món! Però clar, te’l pagues tu.
10.- Tot motxiller menjarà al carrer, així el teu estómac ja s’acostuma des d’un principi a aquells recargolaments habituals. Es la millor forma d’adaptar-te al país, a la seva gent i a la seva gastronomia. Hi entres de ple excepte quan et trobes paradetes de gos a la plantxa per Vietnam i dius….. Mmmmm no se yo no se yo si me quiero adaptar mucho a este país eh……